Publicitat
Publicitat

PRIMERA DIVISIÓ

Un gol de Romaric dóna el triomf als de Pochettino, que van ser millors que el Rayo

L'Espanyol trenca el malefici i guanya lluny de Cornellà

Potser era un problema d'horari i calia jugar al matí en lloc de fer-ho a les deu del vespre. Potser era un problema d'intensitat i era necessari rebaixar l'energia en algunes fases del joc per oferir un rendiment més estable i consistent, amb menys alts i baixos. Ahir l'Espanyol va trobar l'antídot per a tots els símptomes que l'havien bloquejat durant gairebé nou mesos fora de casa, i va derrotar el Rayo Vallecano gràcies a un gol de Romaric tot just començar la segona meitat.

La presència d'un exjugador com Tamudo a l'equip rival no va ser prou argument per als de Sandoval per inquietar un Espanyol que va completar el seu millor partit de la temporada, molt concentrat i amb rigor tàctic. Des del primer minut, els blanc-i-blaus es van fer els amos del mig del camp, canviant la reacció i recorregut d'altres dies per la proposta i la posició. Pochettino va sortir amb Forlín i Javi Márquez al doble pivot i va prescindir de Baena, un home més físic, i l'aposta no només li va sortir bé, sinó que va ser una de les claus del partit. Movilla i Javi Fuego es van quedar sense pilota i, sense ella, el Rayo va ser una joguina en mans dels periquitos.

Sergio García marca el ritme

L'estat de gràcia del davanter badaloní va ajudar l'Espanyol a trobar el to en els primers compassos de joc, l'únic moment en què el Rayo va semblar que era millor. De les seves botes van néixer les millors ocasions dels visitants al primer temps, que van acabar per fer recular un Rayo que mai va poder portar el pes del partit. Animats i sabent que són superiors, els periquitos van anar guanyant en confiança i es van sentir còmodes. Com a casa. El pànic de jugar lluny de Cornellà-El Prat -on no guanyaven des del 23 de gener, a Getafe (1-3)- es va esvair al segon temps quan Romaric, aprofitant una bona assistència de Forlín des de la frontal de l'àrea, va fer el 0-1 amb un xut creuat.

El gol va confirmar les bones sensacions d'un Espanyol que, ahir, va saber gestionar bé les emocions, el ritme. No hi va anar més del compte. No va anar-hi menys, tampoc. Va trobar el punt de cocció exacte per no patir prop de l'àrea pròpia i arribar amb claredat a l'àrea rival. Romaric i Rui Fonte van tenir el segon gol a l'abast en dues bones arribades, però no van saber sentenciar i van forçar l'Espanyol a patir en els últims deu minuts, quan van fer un lleuger pas enrere.

Però ahir era el dia de trencar la mala ratxa, i la defensa, liderada per Amat i Héctor Moreno al centre, va saber gestionar bé els últims atacs del conjunt madrileny i va protegir bé la porteria de Cristian sense patiments.