Publicitat
Publicitat

EL DERBI

L'equip de Pochettino complica la Lliga als de Guardiola amb un empat que fa justícia

L'Espanyol toca el cel fent baixar a la terra el Barça (1-1)

Els derbis solen ser partits destinats a ser estranys. I el d'ahir ho va ser. L'Espanyol, amb un esforç titànic, va aconseguir que el Barça semblés un equip humà arrencant un empat que els aficionats i jugadors locals van celebrar com un triomf. Destinat a ser un partit estrany, el derbi d'ahir va acabar amb l'Espanyol xutant més cops a porteria que no pas els blaugranes. De fet, el d'ahir va ser un partit tan estrany que per primer cop en la història dels derbis els blaugranes no van poder jugar amb els seus colors per una estranya decisió arbitral. Vestit de negre, l'equip de Guardiola va deixar-se la pell per acabar frustrat pel gol d'Álvaro Vázquez. L'Espanyol, l'equip que més punts li treu últimament al Barça, ho va tornar a fer gràcies a la pissarra de Pochettino, i va deixar el Barça a cinc punts del Madrid.

El derbi va ser preciós. Amb dos equips plens de gent de la casa mirant-se als ulls i mossegant-se els turmells a l'hora de guanyar cada pilota dividida. Amb dos equips disposats a donar-ho tot per guanyar. Iniesta va ballar amb elegància calçat amb botes de futbol, i va jugar un matx excels a l'estadi on se'l veu com un rival noble per aquell gest que va tenir amb Jarque a la final del Mundial. Sergio García i Verdú, dos homes formats al Barça, no van parar quiets ni un segon i van fer patir de valent un Valdés encertat. I Cesc va estrenar-se en un derbi marcant un altre gol de cap. Marcant. Perquè en el futbol el que acaba decidint són els gols, i el Barça va tenir encert de cara a porteria durant el primer temps. L'Espanyol va esperar fins al minut 85.

Pochettino va aprendre la lliçó de la derrota per 1 a 5 de la temporada passada. Llavors va voler jugar de tu a tu al Barça, pressionant a dalt amb la defensa avançada. I va ser destrossat. L'argentí, doncs, va endarrerir unes passes els seus homes i va aconseguir bloquejar el joc blaugrana, amb Sergio García ofegant Busquets i Verdú ajudant a tapar espais pel mig. Els jugadors blanc-i-blaus mai van pressionar la defensa blaugrana. Esperaven al mig del camp, tapant espais. I el Barça patia per donar velocitat a la pilota, trobar espais pel mig i ser aquella màquina de jugar a futbol. El guió estava clar: la pilota seria blaugrana, la pressió blanc-i-blava. Movent-se com un sol home (amb l'excepció d'un Weiss perdut), l'Espanyol va generar molt perill durant els primers 45 minuts, com en una doble ocasió de Verdú que Valdés i Piqué van treure de la línia de gol. Messi acabava amagat entre defenses locals, sense gaudir de gaire participació, i el joc visitant se'n ressentia. Al Barça li va faltar la continuïtat de sempre i va ser mèrit d'un Espanyol molt agressiu que va fer disfrutar els seus amb un molt bon partit.

El Barça, però, és molt més que aquell equip que goleja fent rondos eterns. El Barça és un equip ple de coratge que sap sobreposar-se a qualsevol situació. Si toca posar la cama i fer cara d'emprenyat, Busquets i Alves ho fan. El brasiler, fent d'extrem dret, va ser un corcó i l'assistència de gol a Cesc va ser seva. La novena assistència d'Alves va rematar-la de manera impecable el d'Arenys de Mar amb un cop de cap molt estètic. La reacció blanc-i-blava va ser agressiva. Ofegant el joc del Barça i atacant amb velocitat a la contra la defensa de tres de Guardiola, l'Espanyol va gaudir de més ocasions de gol, però sempre apareixia Puyol a última hora per tapar el xut de Thievy o Sergio García.

Al descans Pochettino va demostrar la seva ambició movent peça: va substituir Weiss per Javi López, però el Barça va saber fer madurar el partit. Si al primer temps per moments s'havia deixat contagiar per l'explosivitat blanc-i-blava entrant en un intercanvi de cops que beneficiava els locals, a la segona part el Barça va intentar fer seva la pilota encara que no aconseguís arribar a la porteria local. Tocant i tocant amortia els cops, frustrava l'Espanyol i l'anava cansant de mica en mica. Els blanc-i-blaus, de fet, notaven l'esforç fet a Còrdova i malgrat no perdre la cara al partit anaven perdent explosivitat en atac. En defensa, però, l'Espanyol es mantenia ferm gràcies al partit majúscul de Jordi Amat i Héctor Moreno. El partit semblava destinat al 0-1, amb un Espanyol que maleïa les ocasions desaprofitades en el primer temps i el Barça controlant però incapaç d'enamorar.

Pochettino, incapaç d'acceptar que un partit tan igualat s'escapés, va fer canvis i va donar entrada a un Álvaro Vázquez destinat a ser l'heroi local. Un cop de cap seu va significar el gol de l'empat just quan l'Espanyol semblava cansat i resignat. El Barça, que fins llavors havia aconseguit allunyar un Espanyol elèctric en el primer temps, es va veure obligat a buscar les reserves d'energia per evitar un empat dolorós. I en els últims cinc minuts els homes de Guardiola van saber crear una ocasió, i triple. Desaparegut fins llavors, Messi va conduir la pilota i Piqué va xutar al travesser. Pedro i Iniesta ho van provar després del refús, i el xut del canari el va treure amb la mà Raúl Rodríguez. Turienzo Álvarez, però, no va veure un penal clar que hauria pogut deixar amb un pam de nas un Espanyol que mai va merèixer perdre el derbi. Un derbi, aquells partits estranys en què el Barça i Messi semblen humans i els empats se celebren com a victòries.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 11/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT