Publicitat
Publicitat

LLIGA

L'Espanyol de Javier Aguirre s'ho creu

El tècnic encerta el plantejament contra el Betis i situa l'equip més a prop d'Europa que del descens

No hi ha qui els aturi. Aquesta és la sensació que va deixar l'Espanyol ahir en la seva victòria contra el Betis. La ratxa dels periquitos segueix imparable a Cornellà-El Prat, on encadenen cinc triomfs consecutius i als resultats, de mica en mica, hi sumen joc i sensacions. Sensacions de solidesa, d'haver superat el capítol angoixant i negre de pensar en el descens, de voler fer un pas endavant. Un solitari gol de Sergio García en els primers compassos de partit va ser suficient per sumar tres punts més que deixen la permanència, amb onze punts de marge, gairebé segellada.

Autoestima i ordre

L'ordre d'un equip el donen els entrenaments, la memorització de certs conceptes tàctics, la sincronia natural a què arriben els jugadors a base de partits i de minuts de convivència dins un terreny de joc. Però l'essència d'un equip ordenat es troba en l'autoestima, en la convicció de cadascuna de les peces de l'engranatge que el treball de tots funciona i tornarà a funcionar. Aquest és el punt en què es troba l'Espanyol de Javier Aguirre. Als blanc-i-blaus no els espanta cap rival (ni tan sols un Betis que arribava a Cornellà-El Prat sent el segon millor visitant de la Lliga) perquè tenen les idees clares i saben que, duent-les a terme amb disciplina, arribaran els resultats. I no deixen d'arribar. Fins al punt que una part de l'afició marxava ahir permetent-se el luxe de mirar cap amunt a la classificació. La permanència, vista la ratxa guanyadora en què ha entrat l'equip ara que el campionat comença a repartir posicions, sembla un objectiu ja assolit. Diguin el que diguin l'entrenador en sala de premsa i els jugadors a la zona mixta. L'Espanyol, tirant de senzillesa, s'ha convertit en un bloc sòlid, efectiu i fiable. Impenetrable, fins i tot, per a un futbolista del talent de Beñat. El biscaí va intentar moure el seu equip apareixent entre línies, assistint a les dues bales que tenia el Betis a les bandes i generant forats per a les aparicions de Molina entre centrals. Però al Betis li van faltar arguments per acompanyar-lo i per desmuntar el pla d'Aguirre, reforçat amb el marcador a favor des del minut 6 de partit, gràcies al gol de Sergio García. El davanter de Bon Pastor va treure petroli d'una errada defensiva dels andalusos per batre Adrián amb un xut suau però ajustat.

I és que al tècnic mexicà segueix sense fer-li falta gaire més que petits ajustos setmana rere setmana per presentar cada jornada un equip més complet. Disciplinat i poblat al darrere, l'Espanyol va protegir bé la porteria de Kiko Casilla, intimidat sobretot a pilota aturada. El d'Alcover, segur en les sortides amb els punys, va dominar l'àrea per evitar rematades de Molina.

L'estructura de l'Espanyol va anar enfortint-se a mesura que avançaven els minuts i el Betis evidenciava la seva espessor amb pilota. Els blanc-i-blaus, sense renunciar a discutir-li la possessió, van saber jugar les seves cartes ofensives, combinant els atacs elaborats amb les transicions ràpides i directes.

La connexió entre Verdú i Sergio García va ser, un partit més, el nucli principal de perill, però també Stuani, imponent en la disputa aèria, va ser una sortida segura per on intentar atacar. L'aportació de Simão va ser més discreta, reservada a les accions a pilota aturada, sempre perilloses.

El Betis va avisar molt tímidament al minut 34, amb una centrada de Nono que Molina no va arribar a rematar i amb un impressionant xut de falta de Beñat a les portes del descans. Al segon temps, ben poca cosa. Carreres solitàries de Juankar i algun remolí interior de Molina.

L'Espanyol, liderat per un contundent i sobri Héctor Moreno i escudat pel prudent Raúl Rodríguez com a central avançat, no es complicava la vida en defensa i, aprofitant els espais que el Betis anava deixant a la seva esquena, amenaçava de fer el 2-0 en alguna bona cavalcada. Aguirre va reforçar la banda dreta fent entrar Javi López per donar aire a Mattioni, però es va guardar els altres dos canvis fins que ho va veure clar.

L'equip estava bé i no semblava cansat. Semblava segur. Segur d'una altra victòria. Segur de si mateix. Cristian Gómez i Longo van sortir a perdre temps. A competir. A acabar de tancar un immens triomf.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT