Publicitat
Publicitat

Vallparadís

L'Alzheimer de Dean Smith i el joc de Pep Guardiola

Dean Smith no se'n recorda de res, ni tan sols que va ser l'inventor del joc per conceptes. Si més no, va ser un dels primers entrenadors que va aconseguir guanyar partits (i diners) amb aquesta tàctica que pretén integrar moviments lliures amb normes establertes. La seva no és la primera ment privilegiada a la qual l'Alzheimer menysprea i, per tant, convé que entre tots recordem una i mil vegades el seu llegat tàctic. Les que faci falta.

Molts entrenadors han tractat d'aplicar aquesta manera de jugar als seus equips, especialment en els darrers anys, quan s'ha convertit en una eina bàsica per lluitar contra l'espionatge dels rivals. Si no sempre fas les mateixes coses, no sempre les podran combatre de la mateixa manera.

Als Estats Units Tex Winter va resumir alguns dels trets característics del joc per conceptes en un triangle ofensiu que, anys després, va conduir els Bulls i els Lakers fins a l'anell de campions. Al nostre bàsquet Manel Comas va ser un dels tècnics que més suc en va treure.

Segurament de manera inconscient, Pep Guardiola ha traslladat aquesta manera de jugar al futbol. El tècnic fa anar de bòlit els analistes que cada dilluns tracten d'explicar com va jugar l'equip blaugrana. No ho fa mai igual que la setmana anterior, i sovint ni tan sols que els 45 minuts anteriors. Muta, evoluciona.

La gran virtut del joc per conceptes és que s'adapta a qualsevol defensa. Els jugadors usen la passada per millorar la situació i no per intentar una assistència immediata, un aspecte que a la llarga acaba servint per trobar una esquerda en la defensa rival. Tocar, tocar i tocar (en bàsquet, passar, passar i passar) fins a desesperar el contrari.

No hi ha posicions fixes i l'únic que es penalitza és quedar-se quiet. El joc per conceptes, que s'estructura a partir d'unes normes bàsiques, necessita molta mobilitat i una hàbil gestió dels espais, respectant sempre la distància entre jugadors. Si un ve, l'altre marxa, i així sempre, ja que reemplaçar és la clau.

Aquest estil de joc enganya: fa arribar la pilota al lloc contrari pel qual pretén fer mal. Condueix l'atenció de la defensa fins al costat fort, on hi ha la bola i els jugadors, i després la sorprèn pel dèbil, on no hi ha ningú. La inversió ha de ser precisa i ràpida, dues característiques que els tècnics futbolistes que acostuma a acumular el Barça de Pep Guardiola al camp tenen.

Dean Smith ha oblidat que va dissenyar el millor atac del món. Els rivals que pateixen el joc del Barça no.