04/03/2017

Klopp com a símptoma

2 min

Tindrem temps per valorar l’espectacular balanç de títols que deixa Luis Enrique, de discutir el seu llegat futbolístic -des de l’evolució inicial fins a l’estancament final- i d’agrair-li l’honestedat professional. Crec sincerament que la decisió de l’asturià de marxar és una bona notícia, perquè l’equip necessita una sacsejada com la necessitava quan va aterrar ell, i em fa l’efecte que si ell no hagués plegat ningú li hauria mostrat la porta.

Perquè el Barça no té avui una figura amb autoritat a qui confiar una decisió tan difícil com transcendental. És transcendent perquè està en joc prolongar el fil argumental d’una dècada daurada, i és molt difícil perquè el candidat perfecte no existeix i perquè, com passa amb els jugadors, un gran entrenador en un altre equip potser no funciona al Barça.

És inquietant que el substitut de Luis Enrique el triï una comissió esportiva formada pel president Bartomeu, el vicepresident Mestre, Albert Soler -l’home fort dels esports professionals- i el secretari tècnic, Robert Fernández. Dels quatre, només un és home de futbol, i es tracta de prendre una decisió que reclama la màxima visió futbolística. I crida molt l’atenció que la voluntat de Bartomeu de professionalitzar totes les àrees del club no hagi arribat precisament a la més important: la de futbol.

A la llista final de cinc candidats hi ha opcions defensables des de diferents punts de vista. Valverde, que ja havia estat temptat pel Barça en temps de Zubizarreta, coneix la casa i no té una idea futbolística gaire diferent de la de Luis Enrique. A més, està habituat a comptar amb el planter. En canvi, Sampaoli és una opció atractiva per la riquesa tàctica i la intensitat dels seus equips, però alhora agosarada per la radicalitat del bielsisme. I Unzué suposaria una reedició del relleu Guardiola-Vilanova.

El que no em cap al cap és que a la llista hi hagi Koeman, que tot i ser deixeble de Cruyff no ha traslladat aquest segell a cap dels equips que ha dirigit. I encara pitjor és la candidatura de Klopp, un gran entrenador -amb 5 anys de contracte al Liverpool- que, temps enrere, va dir que l’estil del Barça l’avorria i que si l’hagués conegut en la seva infantesa s’hauria dedicat al tenis. Un apòstol del futbol reactiu i, per tant, l’antítesi del que ha fet el Barça els últims anys. És poc probable que l’alemany acabi sent l’escollit però només que el seu nom figuri a la llista ja és prou simptomàtic de l’estrabisme en el perfil que es busca. I descoratjador.

stats