Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Justícies i injustícies

El mateix dia que el ministre de Justícia espanyol proposava una espècie de cadena perpètua revisable, Pepe, el perfecte candidat a estrenar-la, viatjava i jugava a Barcelona i gaudia de la llibertat sense càrrecs que li ha atorgat el Comitè de Competició, presidit per un reconegut madridista. La situació m'ha fet pensar en una frase de Joel Joan, l'altre dia, en aquest diari, que no em puc treure del cap: "Si el Madrid decidís el pressupost del Barça, el Barça seria a Tercera Regional". Si ho entenc bé, vol dir que si la plantilla del Barça equivalgués al producte interior brut de Catalunya, el Madrid s'emportaria Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, Busquets, Cesc, Piqué i Valdés, i d'aquí tres o quatre temporades ens cediria Karanka, Coentrao i Altintop, alhora que s'emportaria Cuenca, Sergi Roberto, Fontàs i Deulofeu. Nosaltres hauríem de pagar la cessió, gràcies a aquest sistema de finançament (per dir-ne d'alguna manera) que li sembla tan fantàstic a la inefable exministra sense fronteres. Però després ha començat el partit i s'han acabat les analogies perquè per a malsons ja teníem la realitat.

I no em refereixo a les cinc ocasions del Madrid no transformades, sinó al braç tonto de la llei que havien designat per a aquest partit, el col·legiat Fernando Teixeira Vitienes. A part de no atrevir-se a expulsar Diarra, autor d'una falta que demanava la groga a crits, va dedicar-se a fer allò tan covard de sancionar les protestes de Sergio Ramos o Casillas i premiar el joc dur/violent. I per acabar-ho d'adobar, expulsa Ramos amb una segona groga que ni jo li hauria ensenyat. Tenim un problema amb la justícia, des del Tribunal Constitucional fins al Comitè de Competició. El primer no té solució. El segon, tampoc.

Queia la tarda a Washington i ens queia l'ànima als peus amb el compliment de les profecies de Guardiola, que deia que "el partit no es decidirà fins al final", i amb els inoportuns versos de l'afició dedicats prematurament a Mourinho. Tant costa esperar fins al final del partit? Parlant de càntics, és probable que l'últim cop que el camp del Barça va cridar " asesino " l'hi dediqués als grisos, la policia franquista, la que va arribar a manar Manuel Fraga Iribarne, després d'haver estat ministre de propaganda de la Dictadura. El crit, ahir, va sonar molt desagradable. Gran partit, amb més passió que a Esparreguera. Gran Madrid. Però el Barça encara és més gran. Perquè sense acabar de jugar bé, ha deixat els blancs fora de la Copa.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT