Publicitat
Publicitat

TITO VILANOVA

Futbolistes i tècnics expliquen com s'assumeix la baixa del líder del vestidor

Jugar sense el primer entrenador

"El cap visible d'un equip és l'entrenador: ell és el màxim responsable de les decisions que s'han de prendre. Quan ell no hi és, i sobretot quan el motiu és una malaltia, tot costa més". Podria semblar una excusa després de l'empat del Barça a Mestalla, però aquesta és la reflexió que fa Dani Planagumà (davanter del Llagostera i un dels referents de l'AEC Manlleu), que el novembre del 2009 va patir la marxa provisional del tècnic Francesc Cargol, que havia de fer-se un trasplantament urgent de ronyó. "Va ser difícil plegar. Era l'equip que havia confeccionat jo i, de cop i volta, vaig passar a viure el dia a dia des de fora quan em sentia a dins", explica el mateix Cargol. "Va ser un cop molt fort que, d'un dia per l'altre, l'entrenador deixés de ser l'entrenador i haver de canviar la metodologia de treball per adaptar-nos a una de nova", recorda el jugador Albert Masolivé.

La situació a Can Barça és substancialment diferent de la que va experimentar la plantilla del Manlleu, perquè els blaugranes no han hagut de buscar un substitut a Tito Vilanova (com sí que van fer els quadribarrats en agafar Miguel López fins a final de temporada) i l'equip l'està dirigint Jordi Roura (membre de l' staff tècnic els últims anys) de manera provisional fins que el de Bellcaire d'Empordà torni a la rutina. "En el nostre cas vam marxar tot el cos tècnic i va venir-ne un de nou", especifica Cargol, el camí futbolístic del qual es va creuar amb Vilanova al Palafrugell, on el va rellevar. "El Barça té les rutines molt apreses des de fa anys. En el dia a dia no crec que hagi canviat res i les decisions les estan prenent amb normalitat entre Roura i Altimira, però, coneixent el Tito, segur que estan comentant els temes generals i les alineacions. Ara ho ha de fer des de la distància, però la seva implicació seguirà sent total", analitza l'ex del Manlleu.

L'ajuda d'un bon vestidor

La clau per jugar i entrenar-se amb la màxima intensitat sense el primer entrenador la marquen els jugadors, i "el tarannà d'aquest vestidor fa pensar que tot anirà bé", diu Planagumà, que confessa que "de vegades el futbolista es relaxa amb el segon entrenador". "Aquest Barça ha hagut d'encaixar cops molt durs, també amb el cas d'Abidal, i és madur. Futbolísticament està molt rodat, funciona gairebé sol, és una màquina de jugar. La professionalitat de la plantilla és tan alta que podria jugar sense entrenador", apunta Julio Salinas. L'exfutbolista va viure una situació similar l'any 1991, quan a Johan Cruyff van haver d'intervenir-lo d'una insuficiència coronària aguda que el va mantenir gairebé dos mesos apartat de l'equip. "Són situacions que uneixen més el grup i li afegeixen un punt d'il·lusió, de motivació. No pots fer res amb la seva salut però sí que pots esforçar-te un pèl més per dedicar-li les victòries", afegeix el basc. L'argument el completa Planagumà quan afirma que "les coses dolentes fan més fort un grup".

Des de fora la sensació és que els jugadors del Barça fins i tot protegiran Jordi Roura, conscients de la dificultat de la tasca que ha hagut d'assumir el tècnic, que en pocs mesos ha passat de ser membre de l'àrea de scouting a segon entrenador. I, en menys temps, primer. "No és gens fàcil el canvi de rol que ha hagut d'assimilar Roura en poc temps. No té ritme de primer entrenador i és lògic que no en tingui, perquè per moure's ràpid a l'àrea tècnica es necessita experiència", comenta Cargol, que considera que la principal diferència de tenir Tito Vilanova a la banqueta o no tenir-lo s'està apreciant "en les decisions de partit".

La capacitat d'intervenció d'un entrenador en un partit mai és total -de fet, és més aviat petita-, però la xerrada abans o al descans i les substitucions són aspectes que poden ajudar-lo a influir en el joc. "I aquí és on veig que el Barça pot patir si s'allarga la situació", explica Cargol.

Com Carles Rexach

El pragmàtic Helenio Herrera en l'era Cruyff va fer una afirmació al Mundo Deportivo que és totalment vigent. "El Barça està perfectament acoblat i la distància que el separa dels seus immediats perseguidors a la classificació és suficient per veure el futur amb optimisme", deia fa 22 anys. L'aleshores president, Josep Lluís Núñez, confiava en la capacitat de Carles Rexach d'omplir el buit del primer entrenador. "Sabrà guanyar-se l'estima dels jugadors". Com farà Roura.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF