Publicitat
Publicitat

LA PRETEMPORADA

Juan Carlos Unzué: "Es guanyi o no, el cicle no s'acaba aquesta temporada"

Feina "El factor que ens diferencia dels equips de molt gran nivell és la feina dels jugadors sense la pilota: tots treballen per recuperar-la". L'any al Numància "Tinc la sensació que no he marxat"

El Barça és més que un club i Juan Carlos Unzué és més que un entrenador de porters. Analític i constant, és de la corda de Pep Guar diola i a Barcelona té la seva família. Per això no va dubtar a tornar a casa aquesta temporada. Després de treballar cinc campanyes amb Frank Rij kaard i dues amb Guardiola com a tècnic de porters, l'estiu passat va voler provar al Numància l'expe riència de ser primer entrenador. Però és com si no hagués passat el temps, diu a l'ARA. La humilitat de l'equip és la mateixa, i per això preveu un altre any òptim.

Sorprès amb el bon to que ja té l'equip?

A tothom li agrada guanyar un torneig del nivell que tenia el de Munic, però independentment del resultat, la satisfacció ve de la confiança i la seguretat que transmet el joc de l'equip. Jugui qui jugui, amb jugadors experimentats o del B, aquest és un equip identificable.

Com si juguessin de memòria.

Sí que fa aquesta sensació, però mai no hi ha dues jugades iguals. Si juguessin de memòria seria més fàcil per als rivals anul·lar-los. El que passa és que s'ajunten cinc, sis, set, vuit jugadors que són capaços de llegir el que succeeix en el partit i d'entendre el joc propi i el del rival. Tenim grans individualitats que juguen en relació amb l'equip i aquesta és la vertadera dificultat en el futbol. Cal entendre que dintre d'un mateix estil cada moviment d'un jugador està relacionat amb un altre. Això ens diferencia d'altres equips en què hi ha molts jugadors que poden jugar individualment a un nivell màxim i tenir la resta de companys que juguen per a un.

Això és el que distingeix el Barça dels altres conjunts?

Al Barça i a molts altres equips hi ha talent pur. Acabem de veure un torneig en què hi havia el Milan i el Bayern. Crec que el factor que ens diferencia dels equips de molt gran nivell és el que fan els jugadors quan no tenen pilota: treballen tots per recuperar-la.

No us entra vertigen quan veieu els diners i esforços que estan invertint el Madrid i altres clubs per trobar l'antídot contra vosaltres?

Sabem que és difícil ser la referència. També en tenis és molt difícil ser Nadal o Federer, perquè tothom et vol guanyar. L'important és repetir èxits en el temps, i aquesta és la nostra mentalitat. L'avantatge és que respectem molt el rival però no tenim dubtes del que fem nosaltres. No serà tan important el que faci el rival mentre creiem en nosaltres.

Pep Guardiola ja estarà preparat per tocar la cresta si algun futbolista es despista...

Sens dubte. Ha aconseguit que tots els jugadors creguin en ell, i això és importantíssim.

Ara que ha provat de ser primer entrenador, al Numància, encara deu valorar més la dificultat de fer el que fa el de Sant Pedor...

L'altre dia li feia broma, perquè el veia ficat en el seu món. Li deies una alguna cosa i estava mig absent. Al final em va escoltar i li vaig dir: "Ara t'entenc millor. Sé el que és abans d'un partit fer-li voltes a tot, estar pendent de tot, no es descansa en 24 hores. Un té una pressió afegida".

Poques coses se li escapen, a Pep Guardiola.

És un home capaç d'estar en tot i s'ha fet envoltar de gent a la qual ens transmet molta confiança. Els del voltant intentem no donar-li gaires problemes i alliberar-lo de feina en la nostra faceta perquè es pugui concentrar a controlar l'entorn, que també treu molta energia. Però la confiança i seguretat que transmet Guardiola és el que fa que des del primer fins a l'últim tothom hi estigui involucrat.

Ha estat un any al Numància i mentrestant el Barça ha guanyat una Lliga i una Champions. Ha notat l'ambient canviat al vestidor?

Sincerament tinc la sensació que no he marxat. No només per l'aspecte futbolístic, sinó per l'actitud personal de cada jugador. Veus que cada dia disfruten entrenant-se. A més, jugadors com Xavi, Puyol, Iniesta i Valdés les han vist de tots colors i transmeten a la resta què difícil és viure en un Barça en crisi. El seu aprenentatge és molt important. No tinc cap dubte que l'equip tornarà a lluitar per tot. A vegades entre lluitar i guanyar no hi ha distància, però el que és segur és que es guanyi o no, aquest cicle guanyador no s'acaba aquesta temporada.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT