Publicitat
Publicitat

EL CLÀSSIC

Viu enfrontat amb Casillas, que no comparteix els seus mètodes

José Mourinho crea un incendi dins del Reial Madrid

El tècnic portuguès viu els dies més difícils des que va arribar a Madrid tot i el lideratge de la Lliga, ja que a les crítiques de la premsa local s'hi suma la mala relació amb el capità Iker Casillas.

El Barça va tornar a donar una lliçó de futbol al Santiago Bernabéu. Un fet que comença a ser habitual en les últimes visites dels de Guardiola a l'estadi madridista, però que ara pot tenir repercussions importants per al club blanc. Per primer cop les mirades no van a l'àrbitre, ni al teatre dels jugadors del Barça, ni a la mala sort, ni tampoc al fet que Cristiano Ronaldo no apareix contra el Barça. Per primera vegada les mirades se centren en l'entrenador José Mourinho. Però el problema més greu per al de Setúbal no són les crítiques de part de l'afició o de la premsa. El pitjor de tot és com té ara mateix el seu vestidor.

Repassem alguns detalls dels últims mesos. Remuntem-nos a la tornada de la Supercopa d'Espanya al Camp Nou, on es produeix un punt d'inflexió clau per entendre la situació actual. Gairebé al final del partit, el brasiler Marcelo fa una dura entrada a Cesc que desemboca en la famosa picabaralla en què José Mourinho acaba posant el dit a l'ull a Tito Vilanova. I en calent, en declaracions a peu de camp, Iker Casillas atén els micròfons d'una televisió i assegura que el culpable de la baralla és Cesc Fàbregas perquè ha fet teatre.

L'endemà, quan Casillas se sent dient aquestes paraules i veu l'entrada a Cesc, s'avergonyeix absolutament del que ha dit i se n'adona que el seu discurs està mourinhitzat . Com si hagués estat hipnotitzat fins aquell moment i es despertés de cop. No es reconeix. I per això, immediatament agafa el telèfon i truca a Carles Puyol i a Xavi Hernández per demanar-los perdó. Una acció que molesta molt José Mourinho. Sobretot perquè veu que ja no creu en el seu discurs i que a més és una peça molt important al vestidor i amb prou pes per desmourinhitzar altres companys del vestidor. I el portuguès reacciona castigant Iker Casillas sense jugar el torneig Santiago Bernabéu. Que lògicament no és el càstig més dur, però sí que és molt significatiu.

El Madrid comença la Lliga tocat, perd contra el Llevant i empata a Santander. És el moment d'Iker. Durant el sopar d'aniversari de Raúl Albiol, al qual només estan convidats els jugadors espanyols, Casillas explica les seves intencions i els demana suport per exposar-les a l'entrenador. Evidentment, li donen suport. I Iker agafa les regnes del vestidor i organitza la reunió en què demana a Mourinho que es facin les coses a la manera del porter: discurs tranquil, moderat, respecte als rivals i sobretot que al vestidor tracti tots els jugadors igual. Mou accepta i comença una molt bona ratxa pel que fa a resultats.

Crítiques postnadalenques

Però arriben les vacances de Nadal i quan juguen el primer partit del 2012, el de Copa contra el Màlaga, en un partit molt complicat en què els andalusos es posen 0-2 a la mitja part, Mourinho està tan enfadat al descans que els diu que o espavilen o dirà els noms dels culpables a la roda de premsa. L'equip surt motivat i remunta a la segona part. I a la roda de premsa no diu noms però els deixa entreveure molt clarament: gent que aprofita les vacances per viatjar i menjar i beure a casa l'àvia; o el que és el mateix: Cristiano Ronaldo i Casillas. Ronaldo s'enfada molt i manté una xerrada de 45 minuts amb Mourinho, ara farà dues setmanes. La reacció de l'entrenador l'hem vist i escoltat aquests últims dies: defensa a ultrança de la seva estrella en totes les rodes de premsa posteriors. Però Casillas ja no vol parlar més amb ell, n'està tip. Ja ho va fer després de l'empat a Santander. Però la relació, que ja era dèbil, es trenca totalment. I Mourinho n'és conscient.

Ara arribem al partit de dimecres. A la roda de premsa posterior Mourinho té una idea al cap: defensar els seus jugadors (o els de Mendes) i criticar el gol de Puyol. Defensa Pepe, Cristiano Ronaldo, Carvalho i Altintop. I creu inadmissible encaixar un gol a pilota parada, perquè hi ha jugadors "que normalment juguen molt bé i avui no ho han fet". No sabem si parla de Xabi Alonso, Sergio Ramos o Iker Casillas. Però el porter se sent al·ludit. I era la gota que faltava per fer vessar el got. Iker Casillas fa 20 anys que és al Reial Madrid i té molt pes al club i entre l'afició. I José Mourinho és conscient que la relació entre ells no és bona. Llavors, per què fa aquestes declaracions? Per què encén un llumí i el tira dins del vestidor si sap que està ple de benzina? Per què busca un pols amb el jugador amb l'assentament més ferm de la institució? A mi només se m'acut una resposta: Mourinho ja ha decidit que vol marxar del Reial Madrid.