Publicitat
Publicitat

EL BÀSQUET ANDORRÀ TORNA A L’ACB

Joan Peñarroya: “Hem aconseguit que el bàsquet sigui l’espectacle que aglutina més gent al país”

Entrevista a l'entrenador de bàsquet Club River Andorra Morabanc

Com s’ha arribat fins aquí?

Fa quatre anys, el River MoraBanc era un club que les havia viscut de tots colors, que havia estat a l’ACB i que va baixar fins a l’última categoria, i que en els últims anys estava començant a fer passos endavant. Estava lluny del que és avui, però vèiem que hi havia potencial i ens vam posar a treballar. En aquests anys hem aconseguit un creixement en tots els nivells, no només en l’àmbit esportiu, sinó també en l’afició, ja que jo sempre dic que juguem perquè els nostres aficionats gaudeixin d’una bona estona i que durant la setmana parlin de bàsquet, i crec que això és la màxima fita que hem aconseguit.

Com ha evolucionat l’afició?

En arribar, al poliesportiu hi havia unes 300 o 400 persones i ara se’ns queda petit, ja que el més habitual és que a cada partit hi hagi prop de 2.000 espectadors. Sempre m’havien dit que Andorra era un país de bàsquet. Però, quan hi vam arribar, costava una mica de creure perquè, tot i que és cert que ja aleshores l’afluència de públic era molt superior a la resta d’esports, estava molt lluny del que hi acostuma a haver en un esport d’elit com el nostre. A mesura que vam començar a guanyar partits i a oferir un projecte seriós, això ha enganxat la gent, i ara realment sí que tinc la percepció que el bàsquet és l’espectacle esportiu i social que aglutina més gent al país.

Què representa per a tu l’ascens?

La capacitat d’aprendre i la creença que encara podem créixer molt més. Fa quatre anys era molt difícil pensar que avui podríem estar a les portes de l’ACB, tot i que sempre hem tingut l’ambició i hem anat fent passos endavant. Però havien de ser passos sòlids, sense estirar més el braç que la màniga. I ho hem fet i ens ha anat molt bé. Hem viscut quatre temporades amb moltes victòries, però també amb moments molt durs, ja que hem tingut partits en els quals no hem aconseguit els ascensos abans, i que han estat molt dolorosos.

Per tant, la teva voluntat és seguir...

Ja ho veurem. Com que no tot és treballar i patir, ara el més important és gaudir d’aquest èxit i esperar que administrativament es pugui aconseguir el que s’ha guanyat a la pista. Hauria de ser una cosa normal, però les circumstàncies actuals fan que aquest pas sigui complicat, perquè es necessiten molts diners per fer-lo. El club en té moltes ganes, el país el veig molt animat, i després venim tots nosaltres, els professionals. Més que tenir realitats constatades, el que veig és la voluntat de tothom, institucions, patrocinadors i afició, perquè el nom d’Andorra sigui a les millors pistes del bàsquet espanyol.

Quins reforços s’hauran de fer a la plantilla?

Fins que no sapiguem on som, se’m fa difícil parlar-ne. El que sí que és clar és que hi ha una línia de treball que crec que no ha de canviar: s’ha intentat cada any donar continuïtat al planter que hi ha hagut, al marge de la categoria en què ens trobàvem. Jo crec que això no ha de variar, tot i que evidentment a la plantilla hi haurà alguns canvis tant si es puja a l’ACB com si no.

Una de les condicions per pujar és ampliar l’aforament del poliesportiu...

Segons la normativa, hi han de cabre 5.000 espectadors, i ara estem molt lluny d’això. Però aquest poliesportiu ja va jugar a l’ACB, i amb aquesta normativa, i si ho va fer aleshores [entre el 1992 i el 1996], no ha de ser un impediment ara.

Què pot suposar per a Andorra que l’equip jugui a la màxima categoria?

Jo crec que, pel que fa a publicitat, per a un país com aquest, que ho necessita i que fa grans campanyes, és una oportunitat molt important. La transcendència que té una lliga com l’ACB pel que fa a partits televisats i premsa i a anar a jugar a camps de totes les grans ciutats..., difícilment trobaràs res comparable en el món publicitari.

Finalment, ¿com portes que et diguin el Guardiola andorrà?

Deu ser per la falta de cabell i perquè som de la vora... El que és evident és que quan les coses en tots els nivells surten tan bé com han sortit, és fàcil que es parli bé de tu i que entris en les comparacions. Jo estic molt agraït d’aquests quatre anys a Andorra, ens hem ajudat mútuament a créixer i tinc ganes que això no s’acabi aquí.