Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A LA PRESIDÈNCIA

Collet, Oliveró i Baqué aspiren a ser el nou president blanc-i-blau aquest dilluns. Declaracions creuades i retrets centren una campanya amb poc projecte

Les veus del canvi a l'Espanyol

Joan Collet: "Sembla que sigui l'únic hereu del que s'ha fet"

Aprofita l'estona de dinar per atendre els compromisos electorals sense descuidar les seves funcions de conseller delegat de l'Espanyol. Té 50 anys i, després de 15 com a treballador del club, afronta amb il·lusió el repte de ser-ne el president.

Vostè no era gaire partidari de fer eleccions en aquests moments, oi?

Abans de dir que m'hi presentava, vaig comentar a l'Oliveró i a l'Apmae que creia que era un error fer les eleccions amb la situació que s'estava vivint al club. Però ells van voler tirar endavant i jo també.

Diu que ser president és un somni, però aquest no deu ser l'escenari ideal que s'havia imaginat.

És un somni sempre. Jo tinc molta il·lusió però no tinc l'ambició de ser president al preu que sigui. Si ara és un moment de descontentament i d'agitació social és, en un 95%, pels resultats esportius.

Però l'any passat, a les portes d'Europa, el soci també protestava.

Perquè han sigut dues temporades en què se'ns ha escapat la possibilitat de jugar a Europa en l'últim moment, i això ha fet mal a l'afició. El descontentament d'ara s'arrossega de la temporada passada i haver començat malament no hi ha ajudat.

Se'l considera l'únic candidat continuista. Creu que és just?

Em sap greu que tota la campanya electoral del Sergio [Oliveró] s'hagi centrat en les plusvàlues i el continuisme, com si atacar el Dani fos atacar-me a mi. És la seva estratègia, com han cregut que em debilitaran. Però el meu projecte és nou, amb la meva gent i les meves idees. Tenir el suport dels màxims accionistes no vol dir automàticament ser continuista. Si no m'hagués presentat jo, el Dani [Sánchez Llibre] hauria votat a favor d'algun altre candidat. ¿Serien ells els continuistes, llavors? És ridícul.

Quin pes té Sánchez Llibre en el seu projecte?

M'ha donat tota la llibertat del món per fer el que cregui millor per a l'Espanyol, fins i tot pactar amb l'Oliveró. No m'ha demanat que em presentés, només m'ha dit que si ho feia tindria el seu suport. La gent creu que ell, des de Vilassar de Mar, em controla, i no és així.

Es penedeix d'haver-se presentat?

Penedir-me'n, no. Preguntar-me on m'he ficat, sí. El que més desgasta és llegir mentides i veure com un vicepresident que ara és candidat canvia d'opinió en dos mesos i diu que estava en contra d'unes coses que va aprovar estant dins el consell i que tot el que no és gaire bo va passar sense estar-hi ell present o sense que se l'hi consultés. Això cansa, cansa que totes les coses dolentes dels últims anys només les hagi heretat jo quan ell hi era, també. Estic dolgut perquè em sento enganyat.

On neix la fredor amb Oliveró?

Fa mesos que parlem, amb el Sergio, de com voldríem canviar el club. No setmanes, mesos. Però tot canvia en aquella famosa setmana en què dimiteix el consell. El Sergio detecta el desconcert social i el vol capitalitzar anant per lliure.

Vostè no se sent guanyador...

Sentir-me guanyador potser em faria abaixar la guàrdia. Jo lluito per tenir el suport de tots els accionistes i convèncer-los perquè creguin que jo seré el millor president.

Arnau Baqué: "Ells fan una cursa de 100 metres, jo la marató"

Advocat barceloní de 29 anys, és el tercer candidat d'unes eleccions polèmiques que el marginen. Té clar que rebrà un suport minoritari però vol ser una aposta de futur i l'autèntica que impliqui un canvi.

Quin paper ha de tenir Arnau Baqué en aquestes eleccions?

La nostra candidatura té un doble paper: promoure un debat i plantejar una alternativa de futur. Tant Joan Collet com Sergio Oliveró, en més o menys mesura, representen un continuisme i volem construir el canvi des de la crítica.

És a dir, ¿aquesta és una candidatura a llarg termini?

Totalment. Hi ha dues candidatures que estan fent una cursa de 100 metres i jo, en canvi, una marató. El resultat material d'aquestes eleccions serà simbòlic per a mi. Jo neixo amb voluntat de futur i aquest és només el primer pas de molts.

Veus el soci receptiu amb tu?

Estem tenint bona acceptació tot i havent fet una campanya molt casolana. A l'estadi es percep un descontentament amb la gestió i un desig de canvi que, a l'hora de la veritat, s'està volent transformar en un vot útil cap a Oliveró. Si la gent el que busca és un canvi radical, nosaltres hauríem de ser la seva aposta.

¿Són igual de continuistes les dues candidatures?

En el cas del Joan [Collet] és evident perquè al darrere hi té els dos màxims accionistes i ha sigut treballador d'ells. Però també en el cas del Sergio [Oliveró]. El que ell ha denunciat hauria d'haver-lo portat a dimitir per guanyar credibilitat. No ho va fer i ara, a sobre, inclou al seu equip un 50%-55% de la gent que treballava al club en l'anterior junta. Però ha sabut vendre molt bé que ha intentat fer un canvi des de dins. Si ells són tan rupturistes com diuen, jo ja no sé què sóc. ¿Un revolucionari? Un innovador?

¿Aquest canvi amb la gestió actual, principalment, on s'hauria de fer?

El més urgent és professionalitzar l'Espanyol. Som un club amb molts treballadors, però no es gestiona de manera professional sinó amb amiguismes i la inèrcia de si la pilota entra, tot està bé i si no entra, és tot mala sort. No hi ha ambició i així transmets mediocritat i desaprofites l'efecte crida que vam tenir amb Cornellà-El Prat, l'última Copa del Rei o la final de la UEFA.

¿Baqué dividirà el vot del canvi o és una alternativa sana per al club?

La segona opció, perquè cap candidatura excepte la meva suposa un canvi. Darrere de Cor Blanc-i-blauhi ha un gran projecte i jo em presento perquè puc ser un bon president.

Quina relació tens amb l'Apmae?

La vaig votar en les últimes eleccions, però la critico. Estava davant una oportunitat històrica de canvi i ha pactat perquè només busca la cadira. Ha perdut l'essència.

Si reps prou suport accionarial per entrar dins el consell, què faràs?

Hi ha dues alternatives: entrar i ser constructiu des de dins o seguir treballant en el projecte des de fora. No vull la cadira i per això renunciaré.

Sergio Oliveró: "No pots eternitzar una manera de governar"

Ens citem al seu despatx, situat on hi havia la llotja de l'estadi de Sarrià. Té 51 anys, és propietari de l'empresa Equipos Médico-Biológicos i aspira a liderar, amb l'Apmae, una etapa de canvi en un club que s'estima i que li va donar la responsabilitat en l'àrea econòmica fa tres anys. Té un 6% d'accions i és la quarta força dins el consell.

¿Tan gran és el distanciament amb Collet com sembla en campanya?

Amb el Joan no hi tinc cap problema, som amics. Però qui li dóna suport són els dos màxims accionistes i representen el que ja hem vist fins ara. Crec que tindria més sentit que ell estigués amb nosaltres, però no va poder ser.

Quins eren els punts de conflicte?

El problema era que si volem frescor havíem de canviar les cares. La carrera del Joan l'estan marcant els dos màxims accionistes i en aquest escenari no m'hi sento còmode. No tinc ansietat de ser president ni passió per la cadira. Si l'hagués volgut ja la tindria, perquè em correspon. Però vull ser coherent i cal un canvi en la manera de governar el club.

Però vostè també n'és responsable.

Ja fa mesos que jo represento l'autocrítica dins el consell, perquè crec que ha faltat transparència, que anàvem malament per on anàvem.

Què me'n diu de les plusvàlues?

Tothom és lliure de fer amb les seves inversions el que vulgui dins la llei. Però a mi no em sembla moral beneficiar-me tal com està el club.

Aquests dies l'estan desgastant?

M'estan desgastant una mica. Tinc clar que em presento amb data de caducitat i que si tinc l'immens plaer de presidir l'Espanyol serà per cinc anys. No més temps perquè, per higiene i interessos, no pots eternitzar una manera de governar. Dirigir un club com el nostre, i més en territori comanxe, crema molt.

Ara és el millor o el pitjor moment?

És evident que és més fàcil agafar una presidència amb les aigües calmades, però ara és un moment d'inflexió important. Si no fem un pas endavant, pateixo pel meu club.

¿Té res previst si es baixa a Segona?

M'agradaria no pensar-hi però com a home de números haig de fer-ho. Un descens ens obligaria a canviar els pilars. Tinc clar que prefereixo un club sanejat econòmicament a Segona, encara que sigui trist, que fer el boig a Primera i acabar a Segona B en perill de desaparició.

Per què ha triat Gemma Mengual per a l'àrea social?

És una figura d'un cor periquito immens que ens representarà dins del món de l'esport. És una gran campiona que ha sabut retirar-se a temps, que és el que s'ha de fer.

Això va per a algú en concret?

Per a la gent intel·ligent.

¿Confia que els màxims accionistes s'abstinguin, com ha demanat?

Seria el més lògic, perquè se suposa que no van amb cap candidatura.