Publicitat
Publicitat

Jekyll contra Hyde

A un equip de futbol se li poden demanar dues coses. Que guanyi títols o, si això no és possible, que tingui un estil de joc reconeixible que ajudi l'aficionat a identificar-s'hi, a interpretar les maniobres dels seus jugadors, a mantenir viu el vincle màgic que l'uneix a una samarreta. Res de tot això ha aconseguit Unai Emery en quatre temporades al València. Emery és un entrenador que de tant creure's el seu paper, l'ha acabat estrafent. Intervencionista en excés i histriònic fins al ridícul, el guipuscoà ha convertit cada partit del València en una ruleta russa on no se sap si jugarà Jekyll o jugarà Hyde, o mitja part cadascú o tots dos alhora, i on l'única certesa és que quan arribi el partit clau saps que perdràs. Només m'imagino una cosa pitjor que ser un jugador a les seves ordres: ser, com jo, aficionat d'un equip seu.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT