29/11/2011

Jaumes i Peres

2 min
Messi i Cesc. Algunes generacions d'aficionats han crescut al mateix temps que ells: guanyant.

El Pere té seixanta-sis anys. El Barça l'ha fet patir gairebé sempre però des de fa tres temporades s'ho està passant de nassos. Mai no s'hauria pogut imaginar que veuria el seu Barça guanyant Copes d'Europa com xurros o que l'equip seria capaç de convertir-se en el model a seguir per mig món. Després de la derrota contra el Getafe, però, li han aparegut tots els fantasmes del passat. Tres temporades no són suficients per superar segons quins traumes. Ja ha vist Mourinho aixecant la copa de la Lliga i Casillas amb la décima sobre el cap.

El fill del Pere es diu Jaume i té trenta-set anys. El Barça l'ha fet gaudir gairebé sempre. A casa ha mamat l'esperit més aviat negatiu del pare i se sap de memòria la llista de desgràcies que ha patit el Barça durant la història, però les seves experiències no tenen res a veure. Des que té ús de raó el Barça ha guanyat dotze Lligues i quatre Copes d'Europa i s'ha convertit en el referent del futbol mundial. Després de la inesperada derrota contra el Getafe es va emprenyar com una mona però de seguida va pensar en el 2 a 6 de la temporada del triplet al Santiago Bernabéu o en el 0 a 2 de l'anada de les semifinals de la Champions de la temporada passada, també contra el Reial Madrid i també aconseguida a casa seva.

Les dues reaccions després de la derrota contra el Getafe són fàcils d'entendre. Ara bé, tinc molt clara la postura que suma, la que serveix per ajudar l'equip, la que és més justa amb la trajectòria d'aquesta plantilla i la que, per anar bé, hauria de ser majoritària. Tenir sis punts menys que el Madrid és molt perillós, fa angúnia i, com que és una situació inèdita des que Guardiola entrena l'equip, és normal que sigui impactant, però és quan arriben les trompades que s'ha de demostrar la confiança que es té en una persona, en un col·lectiu, en un projecte o en una idea. És molt senzill confiar en algú quan tot són flors i violes. Quan pinten bastos, però, és quan realment es pot saber de quin peu calça cadascú.

Tenint en compte que el joc continua sent bo, que es continuen creant moltes ocasions de gol i que al final dels partits el Barça sempre ha estat millor que els seus rivals, és fàcil preveure que els resultats fora de casa tornaran a ser bons més d'hora que tard. I si tenim en compte els últims precedents, confiar que el Barça serà capaç de guanyar al Bernabéu no em sembla cap poca-soltada. Vaja, que el Barça necessita més Jaumes i menys Peres.

stats