Publicitat
Publicitat

Jaume Sobrequés: "Tot el que no sigui guanyar per golejada sembla poc"

Reconeixement "Abans, com que costava guanyar el Reial Madrid, el vèiem com un equip gran. I llavors, un empat al Santiago Bernabéu era gairebé una victòria"

Jaume Sobrequés (Girona, 26 de juliol del 1943) va ser directiu del Barça des del 1993 fins al 2000. Ell va viure des de dins del club els anys en què empatar contra el Madrid era motiu de celebració i creu que ara els seguidors blaugranes necessiten tornar a reconèixer que el club blanc és un gran rival per valorar els empats al Santiago Bernabéu.

Per què fa uns anys els culers celebraven un empat al Santiago Bernabéu i ara no?

Jo penso que empatar contra el Madrid a casa seva sempre és important, és un bon resultat. El que passa és que, en els últims anys, els barcelonistes ens hem acostumat tan bé que tot el que no sigui guanyar, i per golejada, sembla poca cosa. No és que hi hagi hagut un canvi de mentalitat. Jo crec que el que ha canviat són les circumstàncies. En els últims anys, els èxits del Barça han estat tan importants que ara un empat no ens acaba de complaure. A més, crec que no ens hem fet a la idea que el Reial Madrid és un grandíssim equip. Ara sembla que és un equip inferior perquè, com que l'hem guanyat tantes vegades... I no hem assumit que, juntament amb el Barça, és el millor equip del món. Abans, com que costava guanyar el Madrid, el vèiem com un gran equip. I llavors, un empat al Bernabéu era gairebé una victòria. Ara, com que no ho reconeixem, un empat no dóna satisfacció i és vist com un petit fracàs.

Així doncs, ¿els aficionats del Barça s'han tornat més exigents?

Hem tingut la sort de tenir un grandíssim equip que ens ha acostumat a grans triomfs. És com qui va a un restaurant i dina sempre de meravella i un dia li posen un guisat cremat! No es podria acceptar. El públic està acostumat als èxits i als grans triomfs i, quan hi ha un empat com el de dimecres o quan el Madrid va guanyar la Supercopa, això es veu com un accident. Només calia veure les declaracions dels jugadors del Barça dimecres, que deien que havien tingut mala sort, que havien tingut moltes ocasions, que havien perdonat... excuses per justificar l'empat.

A més dels aficionats, ¿els jugadors també s'han tornat més exigents?

Sí, perquè hi ha hagut un corrent mediàtic i dels aficionats que se'ls ha ficat a dintre, els han dit que són els millors del món, els únics... i qui és el millor del món, quan empata, no reconeix que hi ha algú altre que potser té més sort que ell o que ho fa més bé. Els jugadors crec que s'han tornat acrítics. Tenen el convenciment que no poden perdre cap partit, tot i que com que són gent assenyada no ho diuen. Hem d'estar preparats per quan arribi el dia que perdem contra el Madrid, contra el Chelsea... però els barcelonistes, quan ens passa això, no ho reconeixem, diem sempre que hem tingut mala sort o que l'àrbitre ens ha traït... Tot són justificacions per no admetre que hi ha algú altre que ho ha fet millor que tu.

Haver guanyat els últims partits al Madrid influeix en l'optimisme culer previ als partits.

Sí, però en un Barça-Madrid pot passar de tot. El Madrid és un gran equip. ¡Vés a saber com pot ser el partit de tornada! Cada partit és diferent, mai pots fer prediccions amb un partit així.