LA LLIGA
Esports 05/02/2012

Instint de supervivència

Albert Solé
4 min

BARCELONAEl Barça, una setmana més, va saltar a la gespa sabent que el Madrid no havia fallat en el seu partit (0-1 a Getafe) i, per tant, estava més obligat que mai a sumar els tres punts. El Barça sempre està obligat a guanyar, però quan has de remuntar 7 punts, l'obligació es converteix en supervivència. Però el Barça al Camp Nou s'hi troba molt còmode, més que mai amb Guardiola a la banqueta. L'estadi és el refugi perfecte d'un equip al qual aquest any li falta alguna cosa fora de casa. Ahir va resoldre amb més patiments dels previstos la visita de la Reial Societat. Una bona primera part va anar seguida d'una segona de més fluixa i d'un últim quart d'hora taquicàrdic. Els tres punts es van quedar a casa, però l'equip no va acabar el partit amb les millors sensacions.

Amb l'equip que va treure ahir d'entrada Guardiola semblava que prioritzava el partit de dimecres de semifinals de Copa amb el València per sobre del partit contra la Reial. Si en algun partit havien de descansar alguns dels homes importants que estan més carregats -com Xavi, Piqué, Busquets i Abidal-, el de Santpedor creia que era ahir, i per això va apostar sense manies per Tello i Dos Santos de titulars, a més de Cuenca. L'aposta no va sortir malament. Tello va estrenar el marcador i Dos Santos va fer de Busquets de manera excel·lent. Jugada rodona de Guardiola en un partit més exigent del previst: els titulars descansen i carreguen piles, i els joves sumen minuts, experiència i confiança a cabassos.

I Messi?

Un Messi que fa tres partits que no marca és un Messi afamat. Això, de vegades, el fa ser imprecís i massa egoista. No veu companys més ben col·locats perquè vol marcar ell el gol, el necessita. Aquest Messi que comet errades impròpies d'ell, com la primera ocasió del partit d'ahir, quan, sol davant de Bravo, va xutar al cos del porter. El Camp Nou es posava les mans al cap. "No pot ser, a Messi li passa alguna cosa", se sentia des de la grada. Però com va dir Guardiola divendres, un Messi al 70% és molt millor que la majoria de jugadors del món. Prova d'això, l'assistència de luxe que va fer a Tello als 8 minuts en l'1-0. "No et posis el nom de Messi a la boca en va", devien pensar els que acabaven de queixar-se de la falta de punteria del crac argentí. I cada cop que veien que Messi fallava una ocasió per aquesta ansietat que se'l menjava per dins, el Camp Nou reaccionava corejant el seu nom. Messi necessita sentir-se estimat. Ningú l'estima més que el culer. I l'argentí va agrair el suport amb el seu 23è gol a la Lliga.

Abans de l'1-0, però, Valdés ja havia salvat el Barça -una vegada més- en un contracop veloç d'Ifrán. El porter de Gavà té un valor incalculable i els seus companys ho saben. Tal com va anar el partit, pocs recordaran la intervenció de Valdés als 5 minuts, però com sempre va ser transcendental amb el 0-0 encara al marcador. Arran d'aquesta aturada de Valdés i del gol de Tello -genial ahir-, el partit ja va fer baixada per al Barça. La pressió altíssima dels blaugranes era diabòlica i Thiago recuperava pilotes com un posseït per tot arreu. I fins i tot va tenir forces per aparèixer sovint per l'àrea i tenir una ocasió de gol rematant una bona centrada de Cuenca. La Reial no sortia del seu camp, però al Barça li va faltar el mateix que en les últimes jornades: punteria. Messi va tornar a xutar al cos de Bravo tot sol, i després Cesc, en una situació semblant, va enviar la pilota per sobre del travesser.

La segona part va començar amb un altre ensurt de la Reial que Valdés va tornar a avortar. Mascherano no va saber interceptar una pilota llarga cap a Griezmann, que li va guanyar la posició per xutar al cos del porter del Barça. Un altre cop Valdés. I un altre cop aquesta acció va anar seguida d'un domini total del joc del Barça, encara menys fluid que en la primera part. Creava ocasions, però li seguia faltant aquell punt de frescor en atac. I a mesura que passaven els minuts, l'1-0 s'anava fent més i més petit. "I si en un accident ens empaten?", pensava l'afició cada vegada que Messi fallava el que no falla mai i Cuenca xutava al travesser. El neguit semblava que s'acabava als 73 minuts, quan Messi per fi va marcar després d'una bona assistència d'Alves. Però tot seguit, una pilota perduda per Thiago -Guardiola se'l volia menjar- la va convertir Carlos Vela en el 2-1, i tornava aquell murmuri a l'estadi.

La por a l'empat

Guardiola va fer entrar Busquets per apuntalar el mig del camp, ja que el gol va fer que la Reial es veiés capaç de treure un punt del Camp Nou. Va olorar la sang. I mai més ben dit, ja que minuts després el de Badia va haver de deixar el camp amb una ferida oberta a la cama pels tacs d'un defensa de la Reial. El temps que es va perdre en aquesta acció, i la por que la lesió de Busquets fos greu, va destarotar el Barça, que en els últims 10 minuts es va dedicar a matar el partit, com es diu vulgarment: amagant la pilota i perdent temps. Una prova més que el Barça està cansat i va amb les piles molt justes. Segurament si el partit s'hagués jugat a Anoeta i no al Camp Nou, els guipuscoans haurien empatat.

Al final el 2-1 permet al Barça mantenir els 7 punts de desavantage respecte al Madrid, però amb la sensació que està caminant per la corda fluixa. I dimecres que ve el València, amb una plaça de la final de la Copa en joc. Una altra guerra, una guerra més per al Barça, i falten soldats.

stats