Esports 06/05/2012

Iniciar sortint per fora i desequilibrar des de dins

Natalia Arroyo
2 min

Reforçat per l'èxit del plantejament de la primera volta a Cornellà - el Prat, l'Espanyol va saltar al Camp Nou amb la intenció d'imitar el guió del partit del 8 de gener. Va adaptar el seu habitual 4-2-3-1 en una variant similar a un 4-1-3-2 (amb un segon punta fent gairebé d'extrem) per acumular molts jugadors a la zona de desequilibri del Barça a tres quarts de camp i bloquejar-li els atacs amb una pressió alta sobre els centrals i Busquets. L'estratègia era idèntica a la que va incomodar el Barça ara fa 19 jornades, però, a diferència d'aquell dia, l'esquema de Guardiola havia previst una defensa de quatre que, per iniciar el joc, tenia més oferiments exteriors que la defensa de tres a Cornellà.

Aquell dia el Barça va haver d'obrir en excés la posició dels seus interiors en el rombe del mig del camp i quan Xavi i Iniesta rebien la pilota enganxats a la línia, quedaven aïllats, desconnectats de Messi. Ahir la sortida per fora la donaven els laterals, Adriano i Montoya, i permetien al Barça saltar la primera línia de pressió periquita amb relativa solvència sense desfigurar el seu mig del camp. Un cop traspassada la línia central, connectar amb els pilotaires interiors era relativament fàcil perquè les posicions no s'havien trencat, perquè tothom era a lloc. I, ja per dins, malgrat la defensa poblada que aconseguia reunir l'Espanyol en el replegament, el Barça va poder trobar forats per posar a prova el porter Cristian Álvarez. I els va trobar gràcies a la llibertat amb què Iniesta es va moure, ballant sempre prop de Messi. Entremaliats, elèctrics, tots dos van trencar l'engranatge d'un Espanyol que va posar-hi intensitat, esperit i molta disciplina.

Defensa avançada

Els homes de Pochettino van cuidar la possessió, mirant de triangular i fer córrer el Barça també en fase defensiva. Però els blaugranes, acceptant el repte, van pressionar amb energia i van bascular de manera coordinada per obligar l'Espanyol a acabar recorrent a la passada vertical com a últim recurs. Weiss i Álvaro havien de ser els destinataris d'aquest joc més directe, però la defensa avançada del Barça va ser disciplinada per fer del risc una solució tàctica.

I és que l'Espanyol, amb passades frontals, es va poder plantar diverses vegades amb situacions clares de gol davant Pinto, però els desmarcatges dels davanters, temptats per l'enorme espai que els oferia el Barça a la seva esquena, no eren del tot nets i queien sempre en situació no reglamentària. L'acció més clara la va protagonitzar Weiss, però la seva vaselina, ja amb Pinto superat, la va salvar Mascherano amb el cap.

Curiosament, qui va acabar penalitzat pels espais a l'esquena va ser l'Espanyol en l'acció del 3-0.

stats