Publicitat
Publicitat

LLIGA DE CAMPIONS

El fitxatge més car del Barça es retroba demà amb Guardiola

Ibrahimovic, el retorn

Aquell dia hi havia molta tensió al despatx de les oficines del Barça. Després de setmanes de negociacions, el Barça havia aconseguit posar-se d'acord amb el Milan, Ibrahimovic i el seu representant, Mino Raiola, per traspassar el suec al club italià. Ibrahimovic havia arribat el 2009 com el fitxatge més car de la història del Barça, però un any després feia nosa. Aquell dia de setembre del 2010 semblava que era el final de tot plegat, però, just en el moment de firmar, Ibrahimovic va dir: "Només firmaré si li dieu a Guardiola que, si me'l trobo, el deixaré KO". Provenint d'un jugador que té el cinturó negre de taekwondo, l'amenaça feia por. Els directius del Barça van callar, el van deixar fer i Ibra va marxar al Milan.

Ibrahimovic torna avui a Barcelona. A les quatre de la tarda l'expedició del Milan surt de l'aeroport de Malpensa. Per al suec és el retorn al club en què havia somiat triomfar i del qual va sortir escaldat. "Guardiola és un filòsof que ha trencat el meu somni de triomfar al Barça", va dir el davanter quan va fer les maletes, conegut per tenir un representant que no sap callar: Mino Raiola. Un home que de tant criticar Guardiola, va provocar que el Barça iniciés accions legals en contra seu per atemptar contra l'honor del tècnic. Raiola havia afirmat que si Guardiola fitxava Ibrahimovic i no el feia jugar, calia ingressar-lo en un "hospital mental".

Més d'un any després de l'adéu d'Ibra, tot sembla que està més calmat. L'última vegada que Ibrahimovic i Guardiola es van creuar, a la Copa Audi de Munic aquest estiu, no es van saludar. Però, fa poc, el davanter va afirmar a La Gazzetta dello Sport que tocava mirar endavant, que Guardiola és un gran tècnic i que, veient com ha anat tot, cap dels dos es pot queixar. El tècnic català ha guanyat la Lliga de Campions. Ibra, la Serie A amb el Milan.

Ibrahimovic també va destacar que el problema amb ell "va ser una altra cosa". En el fons, tot plegat va ser una qüestió d'ego, de confiança i d'orgull. Ibrahimovic no va pair mai que Guardiola decidís apostar per un sistema tàctic que el relegava a la banqueta, per situar sempre Messi com a fals 9 , sistema que el Barça ja havia experimentat altres cops, com el dia del 2-6. Guardiola havia defensat el fitxatge d'Ibrahimovic conscient del caràcter temible del davanter escandinau, però va confiar en el seu talent i el va fer jugar de titular amb bons resultats. Ibra, de fet, va fer gols importants, com el del triomf davant del Madrid, però amb un punta estàtic com ell, el joc perdia un pèl de velocitat.

Guardiola, Vilanova i el cos tècnic, sempre encaparrats a millorar, es van adonar ja abans de la lesió del davanter suec que el joc d'atac havia de tendir cap al model actual, amb jugadors baixets, ràpids i tècnics, i sense un davanter centre pur. L'estat de forma de Messi hi ajudava. I també la voluntat del jugador argentí de jugar en una posició, la de fals 9 , en què era més feliç. Parlant amb Messi, Guardiola es va adonar que calia que fossin valents, i sacrificar Ibrahimovic. I no era una decisió fàcil per al tècnic de Santpedor. Messi preferia jugar de davanter. El cos tècnic s'adonava que així l'equip rutllava. Però significava afrontar un gran problema: Ibrahimovic.

En primer lloc, no era una situació fàcil perquè calia explicar de portes enfora que es deixava com a suplent el jugador més car de la història del Barça. Ibrahimovic havia arribat per ocupar el buit que va deixar Eto'o. El 17 de juliol del 2009, Joan Laporta, Txiki Begiristain i Raül Sanllehí tornaven de Donetsk en un jet privat i van fer desviar l'avió per fer escala a Milà: s'hi van aturar per tractar l'intercanvi Eto'o-Ibrahimovic. L'operació es va tancar amb 66 milions, tot i que 20 no es van pagar, ja que era el preu amb què es va taxar Eto'o, traspassat als interistes.

I en segon lloc, calia gestionar el caràcter d'Ibrahimovic. El suec no va pair bé la suplència i es va encarar amb Guardiola, a qui va demanar explicacions i va acusar de prioritzar el petitó, en referència a Messi. El que per a Ibrahimovic va ser un intercanvi d'opinions en calent, va ser una decepció per a Guardiola, que sempre ha donat molt valor al comportament dels jugadors. "No tinc cap queixa sobre el seu comportament als entrenaments. És un exemple de professionalitat. Però la persona és més important que el jugador", va dir un Guardiola que demà es retrobarà amb aquell jugador que el va definir com a "filòsof", com si aquesta paraula fos una cosa negativa. En el fons, no deixaven de ser dues persones amb un estil molt diferent. A tots dos els ha anat millor lluny de l'altre. Especialment a Guardiola.