Publicitat
Publicitat

LLIGA ACB

"Hem recuperat les sensacions de la temporada passada"

Confiat Creu que si l'equip defensa bé i controla el rebot tornaran a guanyar l'ACB Sincer L'italià diu a l'ARA que ha viscut el pitjor moment com a professional amb la lesió

Aquesta nit (20.45 hores, Teledeporte) el Regal Barça i el Bizkaia Bilbao Basket enceten la final de la Lliga ACB. Gianluca Basile (Ruvo di Puglia, 1975) no pot disputar el play-off per culpa d'una doble lesió al cinquè metatarsià del peu que el va tenir set mesos fora dels terrenys de joc. Ara, intenta ajudar des de fora.

Avui comença la final. Quins són els màxims perills del Bilbao?

Són gent molt ràpida, que tira molt bé i de pressa amb Blums i Vassileiadis, corren molt i, en definitiva, són molt agressius. Ens trobarem un equip rocós, dels que costa superar, i hem de controlar molt bé el rebot defensiu, que no se'ns n'escapi cap. Si ho controlem, guanyarem.

Com veus l'equip?

Els veig molt bé, crec que hem tornat a trobar les sensacions de l'any passat a partir de la defensa. Tot i així no podem oblidar que contra el Bizkaia Bilbao Basket vam perdre al Palau i a la seva pista només vam guanyar per dos punts. Ens equivocaríem molt si penséssim que ho tenim tot fet.

I tu com et trobes?

Estic feliç per sortir de la lesió però alhora trist per no poder ajudar l'equip, els meus companys. És com si em faltés alguna cosa perquè és una sensació que mai havia viscut. Saber que no jugaràs és molt dur i la meva feina ara és animar els companys des de la banqueta.

Vas jugar l'últim partit de lliga regular, però no has estat inscrit al play-off . T'ho esperaves?

Sí que m'ho esperava, tot i que el Xavi Pascual em va dir : "Fes tot el possible en deu dies per intentar ser al grup dels dotze escollits". Jo ho vaig intentar, però no vaig poder. Recuperar el ritme i igualar-se amb algú que fa vuit mesos que competeix és gairebé impossible perquè no parlem d'un ritme de pretemporada. Parlem del play-off .

Estar vuit mesos fora ha estat el pitjor moment de la teva carrera?

Sí, sens dubte. Et fa veure la vida d'una manera diferent. Quan ets fora penses que per què et passa a tu i arriba el moment en què et canses més, però mentalment. T'entrenes sol, et veus molt sol... Jo estava acostumat a jugar gairebé sempre i passar un any en blanc és duríssim, t'ho has de prendre amb filosofia.

Pensant en positiu i per treure't un somriure et diré que ets el jugador estranger amb més partits a la història del Barça (206).

Ja, ja. Sí, és un orgull superar algú com Norris. I això que he estat gairebé un any en blanc! El cert és que quan vaig fitxar pel Barça mai pensava que hi seria sis anys. És un orgull i un privilegi, de debò.

I en aquest temps, quin és el teu millor record com a blaugrana?

Guanyar l'Eurolliga, sens dubte. Jo vaig venir al Barça per guanyar-la i tot i que va costar ja la tinc. També la Lliga ACB de fa dos anys. No guanyàvem mai el Caja Laboral i per fi ho vam poder fer. Va ser una alliberació molt gran.

Ets conscient de com t'estima el Palau actualment?

A Itàlia diem que qui bé sembra, bé recull, i la gent sap que jo mai m'he guardat res, ho he donat tot. L'afició sap valorar un jugador més enllà de si fa punts o no.

Però, per arribar a aquesta estima, has hagut de superar un període en què se't criticava força.

És veritat. Quan vaig arribar a Barcelona la gent es pensava que arribava un crac, que feia vint punts per partit. I això no ho havia fet mai a Itàlia! Anotar no ho és tot en el bàsquet. Estic molt feliç que la gent entengués el que jo aporto a l'equip.

I com afrontes el futur després d'un any en blanc?

És el que de vegades em plantejo. Tinc 36 anys i després de tants mesos sense jugar no sé si encara puc competir al màxim nivell. Tinc clar que seguiré jugant, però no sé on. A partir del 30 de juny hi pensaré, però ho visc amb tranquil·litat. Ara només vull que l'equip guanyi la Lliga ACB.