Guardiolejar contra Guardiola

BarcelonaFalten un grapat d’hores per al Barça-Manchester City i es parla del 3-4-3. Sona massa arriscat, un pèl precipitat, però qui més qui menys està jugant a imaginar-se l’equip de Luis Enrique Martínez amb defensa de tres, o els citizens executant el pla ambiciós del seu entrenador fins i tot al Camp Nou i contra el trident. I es parla del 3-4-3 perquè, a pocs dies d’enfrontar-se en Champions, Luis Enrique i Pep Guardiola van coincidir amb un plantejament de partit que encara conserva un punt de nostàlgia dels anys 90 o de Johan Cruyff.

Dissabte no era el primer cop que feien servir aquest sistema ni serà l’últim, però l’aposta contra el Dépor i l’Everton va alimentar l’entorn de cara a demà. Sembla poc probable que els dos tècnics es despullin així a l’octubre -prescindint d’un defensa per poblar altres zones del camp- atenent l’esperit ofensiu del seu rival, però sí que es dóna per fet que hi haurà alguna gran maniobra de pissarra des de les banquetes. Guardiola perquè és Guardiola –en la seva visita amb el Bayern, ja va apostar per una defensa amb tres centrals– i Luis Enrique perquè enguany està intervenint més que en les dues temporades anteriors.

Les claus del Barça-Bayern (anada)

Les claus del Bayern-Barça (tornada)

Moltes variants

Aquesta és la temporada en què el Barça és més flexible tàcticament. Si més no, de manera evident. Fins ara, l’equip ha combinat diferents sistemes de joc, una situació que dissabte el tècnic va relativitzar després de golejar el Deportivo. “Els sistemes no són la panacea. Són els jugadors els que els fan bons o no”, va argumentar per treure’s mèrit. No el vol. L’asturià, de fet, va voler deixar clar que el recurs tàctic del 3-4-3 contra els gallecs no només havia sigut una solució per resoldre l’absència de Sergi Roberto -que ahir ja va entrenar-se amb el grup-, i va recordar que també contra el Leganés es va prescindir d’un lateral dret malgrat que el de Reus estava disponible. Aquell dia, però, l’aposta tenia matisos diferents en atac, amb una posició més centrada de Messi, dins un 3-4-1-2. Al final, insisteix, res és tan matemàtic i tot són recursos que enforteixen la plantilla, que “l’enriqueixen”. Uns recursos que desorienten el rival, que fan més imprevisible el Barça, que el reinventen constantment.

Intuir què farà el Pep

Rebre en aquest context el City de Guardiola, potser el tècnic més inquiet i versàtil del panorama europeu, sembla ideal, com si Luis Enrique i Guardiola s’estiguessin mirant al mirall, actuant per provocar, reaccionant per evitar. Guardiolejant, tots dos.

Martí Perarnau: “Cruyff va crear l’idioma Barça i Guardiola pot crear l’idioma City”

Dissabte, l’asturià ja avisava que no és fàcil analitzar l’equip anglès, perquè té infinites variants per sortir jugant que dificultaran la pressió blaugrana. Ja en l’etapa al Bayern, el de Santpedor innovava amb una posició centrada dels laterals que feia més indetectables els camins típics de sortida de pilota. Res segueix un manual clàssic, en Guardiola. “Si li pressiono així, em sortirà d’aquesta altra manera; si ho faig diferent, em farà alguna altra cosa…”, va deixar anar Luis Enrique, fent evidents els dilemes que afronta en cada partit i que contra el City s’han multiplicat.

Tampoc ho deu tenir clar Guardiola, que quan revisi els vídeos del Barça s’anirà trobant un adversari amb mil cares. I cap de descartada per a demà, ni tan sols la defensa de tres. “Ja ho vam fer contra el París Saint-Germain”. Fa dos anys, en un partit experimental que va posar les bases de la polivalència que, mesos més tard, va anar completant l’equip partit rere partit.

Enguany, el Barça s’està mostrant més canviant i pràcticament mai ha mantingut el mateix esquema durant els 90 minuts, ja fos perquè havia de remuntar o per adaptar-se a les substitucions. Les modificacions neixen del desplegament natural del 4-3-3 i del desig de trobar sempre el millor context per a Leo Messi i la seva determinació ofensiva. I també responen al perfil de partits en què l’equip s’ha encallat o als plantejaments rivals més incòmodes. En definitiva, tot és una evolució lògica al que va demanant la temporada.

S’ha vist un Barça amb defensa de quatre pura o amb defensa de tres. Amb carrilers mixtos, amb un migcampista camuflat i un lateral. S’ha vist un Barça amb migcentre tradicional i dos interiors, amb doble pivot o en rombe. També s’ha jugat amb un únic davanter centre i amb dues puntes d’atac. S’ha vist un Barça amb extrems oberts i un amb extrems tancats. S’han vist infinits Barces i, sobretot, ha quedat la sensació que tots poden ser aptes en qualsevol moment, si el dia és l’adient. Com va confessar Guardiola quan era a Barcelona, és qüestió que, des del despatx, a les fosques, es visualitzi el partit i es digui: “Això ens farà guanyar el partit”.

Encertar-la serà especialment complicat contra el City, que té a la banqueta un visionari tàctic, capaç de canviar l’esquema i provar, en un dia gran, una cosa que no ha posat en pràctica abans. Tots els entrenadors adapten coses quan s’enfronten al Barça i a Messi, però ningú pot fer, com Guardiola, el camí invers, havent conegut com pensa qui traça els camins per a l’argentí. Avui, en roda de premsa, potser resoldrà els dilemes tàctics que ha rumiat a les fosques al despatx.