Publicitat
Publicitat

REFORÇOS PER AL 2011/12

El tècnic busca competència de luxe per als titulars

Guardiola no vol tenir tan clar un onze de gala

L' alineació del campió d'Europa es recita de memòria. A Wembley, només un cos lliure al genoll de Carles Puyol i la il·lusió de jugar la final de la Champions del renascut Éric Abidal van permetre a Javier Mascherano infiltrar-se en un onze de gala on, a priori, no té lloc.

Aquest fet ajuda a fer més gran la llegenda del Barça, que es construeix per la rutina de guanyar i guanyar i fer-ho sempre amb els mateixos protagonistes. Plantilla curta, com vol Guardiola; pocs noms per retenir, com agraeix l'afició. Però alhora també menys companys contra qui competir i, de retruc, més facilitats per caure en la temptació de deixar-se anar i relaxar-se. Una mica primer. Massa, després.

L'exigència que Pep Guardiola ha imposat a cop de discurs en la seva plantilla no s'atura encara que, any rere any, es batin tots els rècords. Augmenta, fins i tot. I va tan enllà que, anticipant-se a la jugada, l'entrenador del Barça busca un nou factor de motivació que engresqui els seus futbolistes per seguir llevant-se cada matí amb ganes d'entrenar-se amb la màxima intensitat i no deixar d'aixecar copes. I aquest factor, que el primer any era el repte d'estrenar-se; el segon, de superar-se, i el tercer, de mantenir el llistó competitiu i passar per sobre del polèmic Mourinho, en el quart any pot ser la lluita per fer-se un lloc de titular. Ser -i voler ser- un dels onze noms que recitin els culers quan pensin en el seu equip campió.

Donar valor a ser a la banqueta

"Evitar que Messi s'avorreixi", com deia Guardiola en roda de premsa després de guanyar a Wembley, és un dels objectius del club i la secretaria tècnica. Una nova motivació per a l'argentí, que ja no té rècords per batre. "Al Barça li calen un o dos jugadors al davant, perquè té pocs efectius de qualitat en atac", suggereix Joan Vilà, exentrenador del futbol base blaugrana i director tècnic de la Federació Catalana de Futbol. I, de tots els noms, el del davanter del Vila-real Rossi és el que més li agrada per al Barça. "Ajudaria a estirar l'equip en atac, perquè actualment només Villa ho fa".

Vilà destaca la necessitat d'afegir qualitat contrastada a la plantilla, més enllà de quina sigui l'aportació del planter la temporada que ve. "Cal tenir 17 o 18 jugadors de primer nivell, de rendiment immediat. Un Barça no pot comptar només amb 13 o 14 jugadors que siguin capaços de mantenir el grau d'excel·lència en el joc". I assenyala l'encert que seria la incorporació de Cesc si es donen les condicions econòmiques per fitxar-lo. "Vindria a sumar, a ser un possible titular i cobrir perfectament qualsevol funció del centre del camp. És una llàstima que impliqui, com sembla, la sortida de Thiago".

Martí Perarnau, analista del joc blaugrana en diferents mitjans de comunicació, afegeix un detall a favor del seu fitxatge: "Cesc, per edat i talent, està cridat a ser el relleu natural de Xavi i Iniesta".

I, sobre Alexis Sánchez, l'altre nom que sona amb força per omplir la plantilla de talent, diu que seria "una competència molt forta per a Pedro". Si més no, pel que fa a qualitat individual, capacitat de desbordar i regat. En contra, assegura, hi juga la menor disciplina tàctica que té el xilè.

El Barça busca socis per a Messi i competència per als cracs. Per evitar que s'adormin. Talent humil. Hipotètics suplents d'un onze recitat. Però titulars en un any llarg i exigent. Més, i molt bo, per triar.