Publicitat
Publicitat

UNA REVOLUCIÓ TÀCTICA

El tècnic del Barça segueix fent evolucionar tàcticament el seu equip per evitar que els rivals trobin la fórmula per derrotar-lo

Guardiola inventa la solució abans que aparegui el problema

Guardiola s'entesta a dir que encara no és moment de pensar en el lloc que la història del futbol reservarà al seu Barça i ho fa no només perquè està convençut que l'equip encara té recorregut per seguir marcant una època, sinó també perquè, coneixedor dels antecedents de la professió, sap que només la perspectiva dels anys podrà trobar l'espai just que mereixen els blaugranes al prestatge dels millors equips de futbol de tots els temps.

És aquesta sensibilitat cap al passat i aquesta ambició de futur el que converteix Guardiola en un tècnic inquiet, neguitós i obsessiu que s'anticipa a la jugada per sorprendre els rivals abans de ser sorprès. Fora del camp, el de Santpedor fa ús de la visió de joc que el va permetre liderar el centre del camp al Dream Team de Cruyff per buscar nous automatismes que facin més fort el seu equip. Que una cosa funcioni no vol dir que no pugui fer-se millor i és per això que el laboratori tàctic blaugrana fa mesos que treballa aïllat de l'èxit i amb esperit crític per polir els detalls del joc que s'haurien de corregir respecte de la temporada passada.

El repte no és fàcil perquè els resultats, quan són positius, amaguen les errades. Però Guardiola, sempre exigent, té clar que el seu equip encara pot atacar i defensar millor. Que Messi encara pot tenir més influència en el joc i desestabilitzar els rivals si se sumen nous socis a la festa, com s'intenta fer amb Cesc i Alexis i alguns ajustos posicionals en el sistema de joc. Que la pressió de la qual sorgeixen la meitat dels gols del Barça es pot fer molt més intensa i efectiva per dedicar-hi menys energia jugant amb l'equip més amunt i tenint la pilota més a camp rival que a camp propi. Que si les jugades d'atac es poden resoldre en quatre moviments i dues passades, molt millor que en vint desmarcatges i dos minuts de possessió. Res de tot això implica renunciar a l'estil, sinó perfeccionar-lo.

Amb l'aposta pel 3-4-3 contra el Vila-real, Guardiola va tornar a posar de manifest que el joc d'aquest Barça vol evolucionar i no limitar-se a l'execució d'un 4-3-3 al qual encara cap rival ha trobat antídot. El tècnic va explicar que aquest dibuix tàctic va ser un recurs puntual per les condicions del contrincant i dels jugadors de què disposava, però a ningú se li escapa que és el sistema de joc que més li agrada. Per història, per simbologia, per eficàcia. Perquè el va mamar amb Cruyff en la posició de 4 i és un dels sistemes de joc que distribueix més bé els jugadors sobre el terreny de joc, repartint les zones de responsabilitat de manera molt equilibrada, la qual cosa permet sotmetre el rival a una forta pressió quan es perd la pilota gràcies al bon joc posicional.

Pressió i posició són dos dels conceptes que més sedueixen Guardiola en un equip, com ell mateix ha reconegut quan ha confessat l'admiració que sent cap a l'Ajax de Van Gaal de mitjans dels anys noranta o a les permutes en atac de la Taronja Mecànica entrenada per Rinus Michels el 74.

El sistema com a punt de partida

Cap sistema de joc és ofensiu o defensiu per naturalesa i sempre depèn de com es posi en pràctica, però sobre la gespa del Camp Nou, un 3-4-3 és una aposta valenta i més si l'executen jugadors verticals com Alexis, Cesc, Pedro o Iniesta. Però no ho és menys el 4-3-3 quan tots dos laterals s'incorporen a l'atac al mateix temps com fan Alves i Abidal i el Barça acaba tancant amb dos defenses més l'ajuda d'un pivot.

En més d'una ocasió Guardiola ha manifestat que no entén el futbol de manera rígida i que la disposició dels jugadors sobre la gespa és només una referència inicial que no té res a veure amb la situació que tindran al final de la jugada. Amb la pilota en moviment i amb la clara intenció d'arribar a la porteria rival, l'equip es mourà i s'anirà redibuixant sense parar. Aquesta és la idea: que tothom ocupi tots els espais, que les posicions es reparteixin ordenadament i que els jugadors es moguin i interpretin el joc.

La nova versió d'aquest Barça 4.0 sovint tindrà l'aparença del 4-3-3 que ja li coneixem d'anteriors temporades i semblarà que res no ha canviat, però la nova ubicació de Keita al mig centre, el retorn d'Abidal al lateral esquerre o la societat pel centre entre Cesc i Messi l'acabaran convertint en una barreja entre un 3-4-3, un 2-3-3-2 o, fins i tot, un 3-5-2. Perquè, en el fons, la forma que adopti aquest Barça no canviarà el seu estil de joc i només serà una manera d'encriptar el remei per aturar-lo.