ESPANYOL BARÇA
Esports 19/12/2010

La cinquena meravella

Havia de ser el derbi més igualat. Però el millor equip del món el va convertir en l'enèsima festa blaugrana. Tot cor, l'Espanyol torna a la seva lliga: la d'intentar ser el millor per darrere dels dos grans.

Toni Padilla
3 min
Xavi Hernández i Joan Verdú busquen la pilota amb dos estils ben diferenciats a dins de l'àrea del Barça.

CORNELLÀ DE LLOBREGAT.El que s'havia venut com un dels millors derbis catalans de la història va ser un dels millors derbis de la història, però només per al Barça. En un final d'any increïble, els homes de Pep Guardiola van aconseguir un nou resultat històric. Si fa poc era un 5 a 0 al Madrid, ahir va ser un 1-5 a Cornellà tan contundent, que no deixa ni espai als blanc-i-blaus per queixar-se de l'arbitratge. La superioritat del Barça és descomunal, d'un altre món. Una cosa mai vista.

El líder tanca el 2010 mirant-se tothom des de les altures. El gran mèrit dels blaugrana es golejar en un partit on el rival va ser més rival que el Madrid o que la Reial Societat. L'Espanyol va ser un rival digne, amb un cor tan gran com el de la seva afició, però davant tenia el millor equip del món. La primera derrota a casa dels de Pochettino és la més dolorosa, tot i que ahir va quedar clar de nou que aquesta Lliga té dos equips que juguen una competició, 18 que en fan una altra.

Va ser un bon derbi. A estones, més passional que brillant. Més lluitat que jugat. El Barça va demostrant tenir aquesta capacitat de saber jugar bé i lluitar com ho fan els jugadors que es pelen els genolls el diumenge al matí als camps de terra. Sense jugar tan bé com el dia del Madrid, va imposar la seva llei, amb illes de bon joc en un partit tens. Res d'anormal, de fet. La clau, davant del Barça, és l'ordre defensiu, saber patir darrere i colpejar amb intensitat quan ataques; tenir ajudes defensives, tapar línies de passada, evitar que aquest joc de toc sigui massa a prop de la teva porteria, i pregar al cel que la sort et faci costat. Les principals ocasions de gol dels homes de Guardiola en el primers 45 minuts, de fet, no van arribar en jugades d'atac estàtic, sinó a la contra. Així van arribar els dos primers gols, i així va arribar la primera gran ocasió dels blaugrana, als 9 minuts: Víctor Ruiz va perdre una pilota als peus d'Alves i aquest, tot sol davant de Kameni, va preferir cedir el gol a Messi. I l'argentí, sense porter, va enviar la pilota per sobre del travesser, demostrant al món que és humà. Sí, Messi falla gols a porta buida. Els derbis tenen això, hi passen coses fora del normal.

Abans de l'errada de Messi, però, el partit havia viscut tot un món. De fet, en els primers minuts l'Espanyol va ser millor. Semblava com si l'equip local reprengués el derbi de la temporada passada, quan va saber aturar els blaugrana. L'Espanyol mossegava, li pispava la pilota al Barça i s'acostava amb verticalitat a la porteria de Valdés. Als sis minuts, una intel·ligent assistència d'Osvaldo a Callejón va acabar amb un possible penal de Valdés. Però Undiano Mallenco ja havia assenyalat un fora de joc molt protestat per la parròquia local.

El primer gol, però, ho va canviar tot. El Barça, capaç de dominar tots els aspectes del joc, va demostrar que també sap fer contraatacs. Un atac local va acabar amb Callejón topant amb Puyol. Era falta del davanter, que va quedar al terra adolorit. El Barça, en quatre tocs, va convertit la jugada en el 0-1: Busquets-Pedro-Messi-Pedro. I gol del canari. El públic va protestar el fet de veure un gol en contra amb un dels seus sobre la gespa, però hi havia poc a protestar: no era falta de Puyol, i l'Espanyol té per costum no tornar la pilota quan un rival cau a terra, tal com va comunicar fins i tot per fax en el seu moment.

El gol va ser balsàmic per al Barça, que va retrobar el seu bon joc de sempre i ja no va abandonar-lo fins a la fi del partit. L'Espanyol s'havia de repensar. Massa nerviós, la motivació va trair una mica els homes de Pochettino, encaparrats en protestar-ho tot a un Undiano Mallenco incapaç d'imposar l'ordre. Xavi, després d'un atac molt llarg, va fer el 0-2 ja abans del descans. Xavi i Iniesta, envalentits, havien pres el control del matx ajudats per un Pedro que val tot el seu pes en or.

En la segona part, el Barça va demostrar tota la seva contundència ofensiva. Pedro, brillant, va fer el 0-3. El caràcter de l'Espanyol, però, és lloable. Ni perdent 0-3 davant del Barça de Guardiola es va rendir i, fins i tot, va somiar amb el gol d'Osvaldo. En defensa, de fet, el Barça va patir una mica per la forta pressió dels locals. Tot i així el líder té molts recursos. I si és atacat, colpeja per l'esquena. Villa, amb dos gols en els últims 15 minuts, va marcar el definitiu 1 a 5. Una exhibició ofensiva d'un Barça que et goleja fins i tot quan Messi no marca, demostrant perquè serà recordat anys i panys. Ahir, Cornellà va ser blaugrana.

stats