21/04/2011

Gran derrota en un torneig petit

2 min
La decepció dels jugadors del Barça va ser evident, tot i que van saber perdre en tot moment.

Estocada dolorosa i profunda. El Barça va perdre ahir més que un partit. L'equip tenia una oportunitat única de deixar el Reial Madrid en blanc i fer trontollar el projecte de José Mourinho, i la va deixar escapar netament, sense cap excusa on agafar-se. L'eufòria que envoltava l'equip es va desinflar de cop com un globus punxat i serà ara quan es posarà a prova l'estabilitat emocional de l'equip de Guardiola. La final, de fet, s'havia començat a perdre en una primera part desastrosa, on el Madrid va superar el Barça en tot i no se'n va anar amb un o dos gols d'avantatge de miracle.

El Barça es va estavellar contra un mur infranquejable: no va connectar mai més de tres passades seguides i va caure en la trampa típica de Mourinho. Altra vegada, com un malson, l'etern partit de l'Inter de Milà. Cada falta es convertia en una tangana, i el silenci de la fidel i modèlica afició blaugrana presagiava el pitjor escenari. L'entrenador portuguès només sap fer una cosa però la fa molt bé: desactivar les línies de passada contrària i convertir el caos en contraatacs mortífers.

El Madrid s'havia deixat tanta benzina a la primera part que no va poder aguantar el ritme, i va permetre que el Barça resorgís de la mà d'Andrés Iniesta. Però a mesura que avançava el partit i l'equip es cansava, anava aflorant un vell problema que fa temps que s'arrossega: no hi ha banqueta. Guardiola mirava a dreta i a esquerra però no hi veia res. El Barça es va plantar a la pròrroga sense haver fet ni un canvi, víctima d'una plantilla massa curta. Com ja era previsible, l'entrada d'Afellay i Keita no va servir per a res.

El partit deixa també molt mal parat el davanter asturià David Villa, immers en una crisi que va més enllà de la típica sequera dels golejadors. Ahir va naufragar tot el partit, desconnectat de Messi, caient constantment en fora de joc, i en alguns moments va recordar l'Ibra en plena caiguda lliure de l'últim tram de la temporada passada.

La derrota evidentment no posa en qüestió absolutament res. Guardiola té crèdit per perdre una final com la d'ahir i molt més. El model de futbol no estaria en discussió encara que es perdessin vint finals consecutives. El club viu un moment dolç i cal dimensionar una derrota que, per cert, es produeix en el trofeu més petit i més mal organitzat de tots.

Però atenció, perquè el Barça ensenya per primera vegada ferides en carn viva i algunes carències greus que caldrà resoldre. Queda una bona notícia: portant a l'extrem la filosofia guardiolista, la derrota d'ahir és el millor antídot per no confiar-se a la Lliga de Campions i acabar-la guanyant. Si és així, estarem agraïts per sempre més al Reial Madrid per haver-nos fet aquest favor.

stats