Un Girona meravellós empata per inexpert

GironaQuatre minuts de bogeria, resolts gràcies a l’olfacte de Christian Stuani, no van ser suficients perquè el Girona aconseguís encetar el curs amb tres punts en el dia del seu debut a la Primera Divisió, un 19 d’agost. Un dia que ningú podrà oblidar tot i que els gironins desaprofitessin un avantatge gairebé inamovible després de l’exhibició oferta davant l’Atlètic de Madrid, molt superat durant la major part del partit. La rauxa i l’ofici dels matalassers els va fer guanyar un punt que ja tenien perdut gràcies als gols de Correa i Giménez al tram final (2-2).

La dita diu que és preferible no tocar el que ja funciona i això és el que devia pensar el tècnic sorià, que va escollir el mateix onze que s’havia imposat al Manchester City en l’última provatura. Els que temien que l’essència que havia assolit l’ascens es perdria, s’equivocaven. A l’hora de la veritat, set dels herois d’aquell 4 de juny formaven part de la que ja és la primera alineació històrica del Girona. El xoc de trens estava servit. Si per alguna cosa es caracteritzen els dos equips, amb el lògic salt qualitatiu favorable al conjunt matalasser, és en el fet d’estar construïts des de la passió i el cor. La convicció ferma de l’Atlètic de Madrid no permetia cap tipus de relaxació. Qualsevol errada, a aquests nivells, es paga molt cara. I més si al davant tens jugadors de la capacitat de Griezmann o Carrasco.

L’empenta inicial va anar a càrrec dels gironins, capficats a mostrar les seves millors virtuts. La intensitat amb què els de Machín van saltar al terreny de joc obligava a moure la pilota de forma molt precisa i veloç, amb triangulacions ràpides que acabaven als peus de Maffeo o Aday -que va jugar el partit número 100 amb la samarreta blanc-i-vermella-, que aportaven la seva característica profunditat. En menys de 10 minuts, el Girona ja havia fet treballar Oblak fins a tres vegades, però els llançaments de Granell, Aday i Stuani no van ocasionar cap perill evident. La qüestió, però, era persistir; habilitat principal dels locals en els últims anys.

L’altre futbol, el dels llestos, el que es guanya lluny de la pilota, semblava destinat a decantar-se cap al cantó del conjunt de Simeone. La col·locació de Gabi i Koke, la contundència d’homes com Savic o Giménez i la qualitat d’experts en la matèria com Saúl feien que talents com Borja o Portu brillessin més destruint que no pas construint, cosa que, de ben segur, satisfeia més el tècnic argentí que Machín, que va somriure quan en quatre minuts de diferència el Girona posava la victòria molt difícil al rival. Stuani, el nou de referència per qui ha apostat Cárcel aquest estiu, veia porteria per partida doble en uns minuts d’autèntica bogeria a Montilivi. Si primer rematava de cap una centrada precisa amb l’esquerra d’Àlex Granell, enlairant-se per sobre de tothom, immediatament treia profit d’una jugada plena d’embolics per situar un increïble 2-0 al marcador en un vist i no vist. Si no fos per la cridòria d’una afició que viu en un núvol des de qui sap quan, hauria semblat un somni. El futbol, però, és molt capritxós i un llançament des de la frontal de l’àrea de Carrasco, aturat per Gorka, va frenar l’eufòria a Montilivi. Tot i això, el Girona va tenir el tercer a tocar, però una fluixa rematada de Portu després de trobar una pilota solta dins l’àrea petita la va salvar, damunt la mateixa línia, un Oblak ple de reflexos.

Resistint contra gairebé tot

Resistint contra gairebé tot L’ambició de l’Atlètic semblava pujar un esglaó quan Griezmann, només començar la segona part, feia posar l’ai al cor amb una rematada de tisora que es va perdre fregant el pal. Cada cop que els madrilenys s’estiraven, però, es trobaven amb Alcalá, Bernardo i Muniesa, inexpugnables ahir. Simeone, que no ho veia gens clar i de ben segur va estirar les orelles als seus en el pas pels vestuaris, va modificar el sistema a falta de mitja hora per disputar, i va passar a un 3-4-3, retirant Juanfran i afegint Correa a la zona ofensiva. L’estratègia, però, gairebé se’n va anar en orris quan Griezmann va ser expulsat en caure davant la sortida de Gorka en una acció molt polèmica. Però, com ja saben a Montilivi, res és definitiu fins que l’àrbitre xiula el final, i el menut mitjapunta argentí es va encarregar de posar la incògnita al marcador amb un golàs des de la frontal. Una incògnita que es va encarregar de revelar Giménez a pilota aturada -amb els locals encara desconcertats i mancats d’experiència en instants d’aquesta dimensió- però que no afebleix la imatge, brillant, d’un Girona que encara podria haver marcat el tercer gol en el tram final, però ni Muniesa, ni Pere Pons ni Kayode van estar encertats.