La consigna més repetida aquests dies a Montilivi és que cal tocar de peus a terra. La realitat, però, és que la il·lusió s'ha desfermat en tots els estaments del club davant la possibilitat de veure el Girona a Primera Divisió, una fita impensable fa dotze anys quan el club gironí malvivia a Primera Catalana, o en fa només quatre, quan trampejava pels camps de Tercera. Una ratxa de cinc victòries i deu partits sense perdre ha situat els de Raül Agné en llocs de play-off i facin el que facin contra el Recreativo continuaran una jornada més en aquesta zona privilegiada de la classificació. El futbol està de moda a Girona i el somni de Primera és més a prop.
Existeix un precedent a la història del Girona de lluitar per pujar a Primera. Va ser la temporada 1935-36. Va quedar campió de Segona però no va tenir sort en la posterior promoció d'ascens. 75 anys després, el Girona torna a flirtejar amb l'ascens. El club viu el seu moment més dolç des que va tornar a Segona, però ningú oblida que l'objectiu a l'inici de temporada era la permanència. El club va estar a punt de desaparèixer i l'equip es va fer i pensar a última hora.
Delgado i Agné
L'arribada de Josep Delgado com a màxim accionista ha portat l'estabilitat al club i l'equip, sota la batuta de Raül Agné, no ha parat de créixer futbolísticament. El de Mequinensa és l'autèntic artífex de l'actual situació. Agné, però, defuig els triomfalismes i cedeix el protagonisme als seus jugadors. La recepta de l'èxit esportiu? No oblidar els orígens i mantenir els valors de l'esforç, la solidaritat i la cohesió. Creu que es donen a Girona les circumstàncies idònies per intentar fer un projecte ambiciós a dos o tres anys vista. "Ara és un bon moment. El futbol emergeix a la ciutat. Hi ha suport social i seny institucional".
Dos noms propis de la plantilla són Jandro i Dorca. El primer és l'estrella de l'equip. Va arribar a l'estiu quan ningú el volia i a Girona ha recuperat el seu millor joc. "Hi ha possibilitats, però hem de ser prudents. Som un equip que no estava pensat per aspirar a l'ascens", recorda l'asturià. Dorca, també indiscutible, vesteix de blanc-i-vermell des que l'equip jugava a Tercera: "Era una categoria irreal per a un equip com el Girona. Pujar a Segona ha suposat un canvi radical. Ara som un dels equips més seriosos".
Xavi Julià és el director general esportiu del club. Pensa que el més important, per sobre de si s'acaba pujant o no, és crear una estructura professional i consolidar el Girona a l'elit, i posa com a mirall el model de clubs com el Numància o el Getafe. "El somni de pujar el tenim tots. Però no fer-ho no suposaria cap problema. Cal que la il·lusió no es transformi en decepció i fracàs si no acabem pujant", adverteix Julià. Per la seva part, el president de l'entitat, Ramon Vilaró, no pot contenir l'eufòria: "Estem molt il·lusionats perquè veiem que l'afició respon. És un somni i l'hem de gaudir".
