Esports 30/05/2011

Gerard Piqué: "No ens droguem, ni ens tirem, ni comprem àrbitres; només juguem a futbol"

Albert Om
5 min
El més valent El central del barri de la Bonanova va ser qui més clar va parlar ahir. La resta de jugadors que van parlar van optar per la moderació.

BARCELONAMassa Champions per a tan poques paraules. Massa hores d'espera al Camp Nou pel que van acabar dient els jugadors. Només en van parlar set i l'entrenador. I ho van fer de manera breu, molt breu, en forma de tuit. Ràpid, ràpid i cap a l'Estadi Olímpic a veure la Shakira. Sort que Gerard Piqué abans de marxar corrent ens va donar el titular que la gent del Barça volia refregar per la cara de Mourinho: "Ni ens droguem, ni ens tirem, ni comprem els àrbitres; només juguem a futbol".

Les victòries del Barça sempre van seguides d'un gran espectacle televisiu: els parlaments dels jugadors. Ens asseiem al sofà de casa com si fossin els Oscars. Per emocionar-nos, però també per criticar. Ens agrada veure com se'n surten, no amb la pilota als peus, sinó amb un micròfon a les mans. Notar-los insegurs, igual que ho estaríem nosaltres si ens toqués parlar en la immensitat del Camp Nou. Comprovar si han fet progressos amb el català, si deixen anar alguna referència al Madrid, si els seus discursos sonen a comiat i amb quin èmfasi pronuncien la lletania "Visca el Barça i Visca Catalunya".

Però ahir, a més, s'havia generat una gran expectació per veure què farien els jugadors del Barça. La celebració del títol de Lliga havia sigut una cosa molt familiar, amb tots els fills dels futbolistes a la gespa. Aquell dia ens havien promès que tornarien el 29 de maig amb la Champions i que llavors sí que parlarien. Feia tot un any que es mossegaven la llengua i ahir és quan s'havien de deixar anar.

Per això la decepció també va ser tan gran. Perquè el Camp Nou ja era ple a les 7 de la tarda, una hora i mitja abans que arribessin els jugadors. Perquè més de 60.000 persones es van quedar sense poder entrar a l'estadi. Perquè fa uns anys va quedar petita la plaça Sant Jaume i ahir es va fer petit el Camp Nou. I a l'hora de la veritat va semblar que els jugadors no en tinguessin ganes, que arribaven cansats de tanta celebració i que la festa amb l'afició era un tràmit entre la rua pels carrers de Barcelona i la seva festa nocturna.

El president del Barça, Sandro Rosell, no ha pogut avançar els horaris dels partits de futbol, tal com va prometre a la campanya electoral. En canvi, Shakira va aconseguir ahir que s'avancessin les celebracions. Tant, que quan els focs artificials van tancar la festa encara hi havia llum. De manera que no vam veure res. Tot plegat, havia durat encara no 25 minuts.

Leo Messi, boca d'Or?

Gols, no paraules. Si Leo Messi fos del PSC, José Zaragoza ja tindria l'eslògan a punt. Fa temps que intuíem que l'oratòria no era el punt fort de l'argentí, però per primera vegada des que va arribar al Barça el volíem sentir parlar. S'havia generat una gran expectació des que ell ho va anunciar la nit de la celebració de la Lliga. Lluís Canut escalfava l'ambient ahir a TV3 recordant que parlaria el Messies. Al seu costat, Bernat Soler ja l'advertia que no s'esperés gran cosa. I, efectivament, així va ser. "No tengo nada que decirles", va avisar l'argentí, abans de dir-nos que dissertéssim del moment i que visca el Barça i que visca Catalunya.

Víctor Valdés, el més eufòric

Aquest cap de setmana Barcelona es dividia entre els indignats de plaça Catalunya i els eufòrics per la victòria del Barça. Entre els jugadors, Víctor Valdés era, ahir, uns dels més eufòrics. El vam veure amb la gorra de comandant d'avió instants abans de saltar al camp i quan li va tocar agafar el micròfon, va tenir el gest de la nit. Es va treure la senyera que portava al coll i la va col·locar en una de les nanses de la Copa de la Lliga, de manera que els dos trofeus que ha aconseguit el Barça aquesta temporada quedaven definitivament embolicats amb la bandera catalana. "Que se n'assabentin", va afegir. El seu parlament va acabar amb una petita variació de la frase habitual: "Visca el Barça i, sobretot, visca Catalunya".

Alves, premi al millor vestidor

I va sortir Dani Alves i aquesta vegada com que tenien tanta pressa, Gerard Piqué no va tenir temps ni de dir-li que anava vestit de prostituta. Barret vermell, americana, jersei de ratlles per sota, pantalons curts i ulleres de sol. També va destacar el vestidor de Sergio Busquets. Triple bandera aquesta vegada: la de Badia, la del Barça i la de Catalunya. I el detall d'Afellay: la bandera amazic, per recordar la seva família berber. A Iniesta el vam veure per primer cop amb una bandera catalana lligada al coll com una capa. En el seu parlament, també una referència a la caverna mediàtica: "Gracias por todo lo que habéis aguantado".

Manel Vich, l' speaker del Barça, estava afònic. O sigui que ni ell va poder parlar gaire. I quan va agafar el micròfon Pep Guardiola també tenia aquella veu gastada i trencada per l'emoció i el cansament. La paraula de Pep aquesta vegada no passarà a la història. Va recordar que han estat tres anys inoblidables i que l'any que ve, més. De manera que s'esvaïa aquell rumor alimentat per Cruyff que Guardiola podia plegar després de la final de la Champions.

Abans d'ell, el primer d'agafar el micròfon va ser Carles Puyol. El més destacable és el que va fer un Iniesta: recordar-se del seu poble de naixement. "Visca el Barça i visca la Pobla". Catalunya, en el cas de Puyol, ja es dóna per descomptat. Xavi, el segon capità, també va agafar el micròfon per dir que "aquest equip és collonut" i que ell està "orgullós de ser culer i català". I com que està tan acostumat a repartir joc al camp, també va fer circular el micròfon amb la mateixa fluïdesa. Cap a l'home que ha fet vessar més llàgrimes als culers.

Abidal va ser l'únic jugador no format a La Masia que va parlar. Ha sigut el símbol del Barça aquesta temporada. El valor de tenir valors. Els dos pebrots per tornar a jugar abans de dos mesos de ser intervingut d'un tumor al fetge. Mig en català, mig en castellà va proclamar que aixecar la Champions a Wembley va ser el millor dia de la seva carrera com a futbolista. I ho va tornar a agrair al Puyol i al Xavi.

I poca cosa més. Ens vam quedar amb les ganes de confirmar si Milito i Bojan deixaran el Barça aquesta temporada. De sentir Pedro i Villa, dos dels jugadors que també van marcar a la final, de sentir Manel Estiarte, que sempre és el que parla millor i, sobretot, ens vam quedar amb les ganes d'allargar una mica més la nit al Camp Nou. Però ja ens ho va anunciar (i mai millor dit) Gerard Piqué: "Us espero a tots al concert de la Shakira a l'Estadi Olímpic".

No hi havia temps per gaire res més. O sí, per dues noves tradicions del camp del Barça, que sembla que han vingut per quedar-se: cantar l'himne del Barça a capella (cosa que vam veure que li agradava molt a Pep Guardiola) i formar la sardana mecànica al mig del camp. I passi-ho bé i fins l'any que ve. I TV3 que es vagi preparant per emetre en directe els concerts de la Shakira.

stats