08/01/2012

Gener: rebaixes i neguit

2 min
Gener: rebaixes i neguit

El més normal seria que en els dies previs a un derbi l'entorn del Barça estigués pendent sobretot del partit contra l'Espanyol. Defensa de tres o de quatre? Iniesta, sí o no? Extrems ben oberts o no? ¿Pochettino sortirà a arriscar, buscarà el Barça a prop de Valdés o intentarà jugar tancat al darrere i sorprendre al contraatac?

Aquest derbi, però, arriba a principis de gener, època de rebaixes i de neguit per la renovació del contracte de Guardiola. Dos clàssics. Per això potser és bo recordar algunes raons per les quals no cal inquietar-se més del compte amb el futur de Guardiola. Perquè el millor jugador del món vol jugar sempre, contra tothom, i siguin quines siguin les circumstàncies. Perquè l'actitud dels jugadors en eliminatòries com la de l'Hospitalet és irreprotxable. Per la manera com tothom va treballar per superar les adversitats del desplaçament al Japó. Pel respecte amb què la plantilla s'enfronta a tots els equips, tinguin la categoria, el nivell o el prestigi que tinguin. Perquè José Manuel Pinto cada vegada que surt a jugar ho fa una mica millor amb la pilota als peus. Perquè Javier Mascherano rendeix sempre al màxim tant si juga de central, de mig centre com de lateral en una defensa de tres. Perquè Cesc Fàbregas va entendre des del primer dia que havia d'aprendre moltes coses per tenir el nivell que requereix aquest Barça i les ha après en quatre dies. Perquè futbolistes consolidats i que serien titulars en qualsevol altre equip del món accepten sense queixes que els toqui seure a la banqueta. Perquè la direcció esportiva cada temporada dissenya una plantilla una mica millor. Perquè cada vegada que el vestidor ha hagut d'enfrontar-se a un disgust inesperat se n'ha sortit fent pinya. Perquè Xavi Hernández frega la perfecció gairebé cada partit. Pel compromís d'Iniesta, Valdés, Piqué o Busquets. Perquè el futur de l'equip està garantit gràcies a la feina ingent de desenes de persones que treballen en el futbol formatiu. Perquè no tindria cap sentit que en un entorn que el venera, amb una estructura professional feta a mida, envoltat de col·laboradors de primer nivell, amb una plantilla plena de talent i ganes de fer bé les coses, amb una directiva que només vol crear les condicions òptimes perquè tot continuï igual, vivint a casa amb els seus ben a prop, Guardiola trenqués el cicle guanyador.

La llista de raons per pensar que Guardiola continuarà entrenant el Barça la temporada vinent podria ser molt més llarga però amb aquests arguments crec que n'hi ha ben bé prou per no preocupar-se pel futur de l'entrenador del Barça.

De moment Guardiola continua donant allargs però aviat s'haurà de mullar i anunciar què farà després del 30 de juny. Ara mateix, però, només té al cap un dels partits que té més ganes de guanyar i que considera un dels més complicats de la temporada amb diferència. L'Espanyol sempre ha preocupat molt Guardiola i aquest any potser una mica més perquè a la motivació incomparable dels jugadors de l'Espanyol quan juguen contra l'adversari absolut s'hi ha d'afegir que el marge d'error del Barça a la Lliga continua sent mínim.

stats