Publicitat
Publicitat

Gastar milionades o enriquir un bon projecte

Els clubs europeus lluiten per trobar el camí d’inversió per competir amb el Barça més gastador

D’un equip de La Masia complementat amb estrelles mundials a un planter de la casa que complementa una plantilla milionària. Aquesta podria ser la conclusió ràpida que es trauria de radiografiar la inversió del Barça en fitxatges en els últims cinc anys, que ha fet que el club blaugrana sigui el setè d’Europa que més diners ha gastat en fitxatges des del 2010, amb un total de 479 milions d’euros, el seu màxim en un període de cinc temporades.

Però analitzat en perspectiva i acceptant el canvi de context de mercat, la inversió, tot i ser substancialment superior, va en la línia de la despesa d’altres cicles esportius. Del 2005 al 2010, per exemple, la inversió va ser de 381 milions d’euros, cosa que va situar el Barça en sisena posició, mentre que del 2000 al 2005 va ser de 328, la cinquena suma més alta del continent. De fet, i malgrat que cada temporada sembla que des del despatx blaugrana es gastin més diners, el mercat europeu va deixant el Barça cada cop més per sota d’entitats amb molt més poder adquisitiu. Actualment són especialment els clubs anglesos els que tiren de talonari per intentar recuperar un tron esportiu que se’ls ha escapat, sobretot contra el poder futbolístic que neix del Camp Nou.

Per poder mantenir aquest alt llistó que mai baixa, el Barça s’està havent de gratar la butxaca més que mai. Avui arrenca l’últim mes de mercat d’estiu, una finestra per fitxar que acabarà el 31 d’agost amb molts clubs que fan la feina a última hora. No és el cas del Barça i dels seus principals rivals -a l’espera de l’últim gran moviment d’un Reial Madrid sorprenentment quiet aquest curs-, que ja s’han mogut per dissenyar el seu pròxim equip campió. El Barça, defensor d’un triplet que encara brilla, ja ha presentat dues cares noves, Aleix Vidal i Arda Turan, malgrat que la sanció de la FIFA li impedeix inscriure’ls fins al gener del 2016.

Reconstruir un projecte

De fet, aquesta impossibilitat havia justificat la despesa rècord de l’estiu passat, quan el club va trencar totes les barreres, amb una inversió estratosfèrica de 166 milions. Va ser una excepció, obligada per la necessitat de revolucionar un equip que, per primer cop en les últimes temporades, s’havia quedat sense aixecar cap títol de pes, i per això es va traspassar una barrera dels 100 que només s’havia creuat abans, el 2009.

La mitjana del club és de 95,8, i està força per sota de la mitjana dels seus principals competidors, que en l’acumulat dels cinc anys han gastat més de 107 milions cada any per intentar tombar-lo. Els 195 del Manchester United l’any passat són el sostre d’un llistat en què també han buidat caixa el City l’any 2010, amb 182 (per Dzeko, Touré, Balotelli, Silva, Kolarov o Milner); el Mònaco el 2013, amb gairebé 178 (per Falcao, James, Moutinho o Kondogbia), o els dos últims Madrids de Florentino Pérez (va gastar 166,5 milions amb Bale, Isco o Illarramendi fa dos anys, i 135 amb James, Kroos, Lucas Silva o Keylor Navas l’any passat).

Competència ferotge

Aquesta mateixa necessitat de reconstrucció a la recerca de l’èxit que va moure el Barça especialment l’any passat és la mateixa que està sacsejant el mercat en els últims anys, sobretot des d’Anglaterra, on es busquen resultats amb diners per tornar a colar equips de la Premier League a les grans finals europees, que els esquiven des de Wembley 2011. Dels cinc clubs que més han invertit des del 2010, quatre són anglesos. El cinquè és el Madrid i el sisè el poderós París Saint-Germain.

Fa uns dies, José Mourinho es queixava justament del fet que els seus rivals a la lliga anglesa estiguin “comprant” la competició amb inversions majúscules per destronar el seu Chelsea, actual campió. Ho diu, de moment, en l’estiu menys generós del seu equip, habitual líder de la llista de fitxatges, i en un dels menys estratosfèrics dels habituals compradors. Aquest any, el Liverpool, amb 110 milions gastats, s’afegeix als tossuts Manchester United (98,5) i City (84) en la compra del talent, una tendència a la qual s’han sumat fins i tot l’Aston Villa, el Newcastle i el Sunderland, sorpreses entre els 15 clubs europeus amb més diners gastats. No sorprèn tant la presència de l’Atlètic de Madrid al capdavant (131), ni el salt qualitatiu d’un València (109) que ha pagat aquest any per les falses cessions de Rodrigo, Negredo, André Gomes o João Cancelo de l’any passat.

Si es limita l’anàlisi des del 2013, la classificació la lidera el Manchester United (371,81), seguit pel Reial Madrid (351,5), que és qui domina la inversió des del 2005 -l’era de Leo Messi-, amb una aportació total d’1,18 bilions d’euros que només li ha servit per aixecar una Champions, tres Lligues i dues Copes del Rei (per quatre Lligues de Campions, sis Lligues i tres Copes del Rei del Barça). Definitivament, els milions no són l’únic camí als títols.

La temptació és afirmar que el Barça n’ha tingut prou tenint el millor jugador del món a les seves files per dominar el futbol europeu durant l’última dècada. Però malgrat que té Leo Messi a la plantilla i, per tant, els més de 50 gols que assegura cada temporada, i fins i tot malgrat que ha hagut d’afrontar el rejoveniment de la columna vertebral pels adéus dels últims referents -sobretot a la porteria (Valdés), l’eix de la defensa (Puyol o Abidal) i la parcel·la de construcció (Xavi)-, el Barça ha destinat el 51% de la seva inversió a reforçar l’atac.

Aquesta despesa s’ha centrat essencialment en les incorporacions recents de Luis Suárez (81 milions) i Neymar (86,2, si s’agafa el preu més alt que va admetre el Barça fora dels oficials 57,1). Amb més de 243 milions d’euros d’inversió, només superats pels 260,3 del City, els blaugranes són el segon equip que més ha gastat per comprar gol. En aquesta posició, per exemple, el Madrid ocupa una tretzena posició relativament discreta (105), molt al darrere del Liverpool o el Juventus.

Pagar pels creadors de joc

La sort del Barça és que, tot i que ha anat necessitant sumar efectius per no abandonar Messi en la responsabilitat golejadora, s’ha pogut estalviar la urgència per fitxar constructors. El motor ja li ve de sèrie, i això l’ha situat en posicions més baixes en relació amb la inversió al mig del camp. Ni tan sols per rellevar Xavi o suplir la baixa de Cesc s’ha gastat el que han necessitat invertir, per exemple, el Madrid, el Chelsea i el United.

Tampoc l’obligada inversió per al relleu de Valdés ha fet que el Barça es desmarqui en la inversió a la porteria, tot i que l’ha fet saltar de l’habitual desena posició d’altres demarcacions al quart lloc, amb 24 milions d’euros (12 per Bravo i 12 per Ter Stegen).

I l’eterna recerca dels centrals, cantarella dels últims tres estius, tampoc ha fet arribar el Barça a xifres insostenibles, amb apostes relativament assequibles per Mathieu o Vermaelen. Sí que ha sigut un maldecap per al PSG, el City o el Liverpool. Fins i tot el Madrid ha gastat més en aquesta posició que els blaugranes en els últims cinc anys.

La roda de la despesa és imparable actualment. El repte del Barça és mantenir el projecte esportiu prou sòlid perquè els milions siguin el complement ideal que ara són, i no la taca vermella en els comptes d’unes vitrines buides.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT