Publicitat
Publicitat

LLIGA

Els actors secundaris del Barça lideren el triomf sobre un Athletic voluntariós (2-0)

Futbol total per mantenir obert el duel amb el Madrid

L'intercanvi de cops continua. A la contundència del Reial Madrid a Pamplona, el Barça hi va respondre superant un Athletic que sempre assegura espectacle, guanyi o perdi. Si al Reyno de Navarra el Madrid va fer gols molt estètics per amanir un partit no gaire brillant, al Camp Nou el Barça i l'Athletic van deixar-se anar sense fre en un espectacle futbolístic tan divertit com difícil de veure. Pocs equips tenen el valor d'aquest Athletic, ple d'ideals esportius. I pocs equips poden convertir aquest esport en un espectacle plàstic tan meravellós com el Barça. L'equip de Guardiola, que segueix a sis punts dels blancs just abans de batre's en duel amb el Milan, sempre juga cap endavant, com un bloc, com un tot. Un bloc que s'ha acostumat a jugar sobre gespes en bon o mal estat i davant rivals defensius o intrèpids fins a la inconsciència com aquest Athletic Club. Els lleons s'han convertit en un bloc incansable que corre amunt i avall, buscant espais i cedint-ne en defensa. A vegades guanya i tot Europa es rendeix als seus peus, com va fer a Old Trafford. I altres cops veu com no pot aguantar-li el pols a un Barça que ara mateix és capaç de superar qualsevol rival si té el dia inspirat.

Conscients que calia guanyar, després de les notícies arribades de Pamplona, els homes de Guardiola van sortir posseïts a la gespa del Camp Nou, preparats per lluitar cada pilota dividida i mantenir el pols als madridistes. Si el rival mira als ulls i no es rendeix, el Barça es creix, com ho demostra un Sergio Busquets que sempre ofereix la seva millor imatge davant l'Athletic.

Guardiola va fer rotacions, donant descans a Xavi, Puyol i de nou a Cesc Fàbregas. En part perquè just passat aquest revolt espera el Milan i en part perquè calia ser més vertical que mai. L'escenari també era l'ideal per a jugadors com Thiago, Alves i un Adriano que al matí rebia l'alta mèdica. Bielsa, per la seva banda, no va canviar gaire respecte al seu últim partit a Gelsenkirchen 40 hores abans, però es va guardar de sortida peces claus com Llorente, Ander Herrera o Muniain.

El tècnic de Rosario, com deia Guardiola el dia de la prèvia, porta als seus homes fins al límit del dolor físic. I malgrat aquestes poques rotacions, el cansament no va ser obstacle perquè l'Athletic portés a terme la seva atrevida proposta de marcatges a l'home per tot el camp. Si Bielsa mira el terreny de joc i li agrada jugar a tot arreu, Guardiola prefereix tancar el rival i jugar sempre en terreny adversari. I va ser mèrit dels locals tenir els bascos gairebé sempre tancats. Així, l'Athletic no va poder convertir el Camp Nou en l'escenari d'un d'aquells partits d'anada i tornada. Guardiola va guanyar clarament la partida a Bielsa, amb un onze ple de talent individual. Tello, una mica amagat a la banda en el seu segon partit com a titular a la Lliga, no va saber llegir tan bé el partit com Alexis Sánchez, que es va lluir davant qui va ser el seu gran valedor a la selecció xilena. El jugador de Tocopilla va ser un corcó i va crear la jugada del primer gol, en pispar una esfèrica a Aurtenetxe quan l'Athletic sortia amb la pilota en defensa, i organitzar un atac ràpid en què, amb tres tocs, Messi va assistir a Iniesta perquè aquest afusellés Gorka quan semblava que el resultat al descans seria d'empat sense gols. Era el minut 39.

Una defensa imperial

El gol d'Iniesta obria el camí a un Barça brillant i llest. Piqué i Mascherano, imperials i agraint no haver de defensar Fernando Llorente, van recuperar la pilota i van iniciar un munt de jugades. Cada cop que un defensa blaugrana superava el rival de l'Athletic que el controlava, el Barça ja generava superioritats. Busquets, feliç sempre que hi ha pilotes per recuperar i rivals que lluiten cara a cara, va excel·lir al mig del camp. De fet, només la gran feina de Gorka i Javi Martínez va evitar que els bascos sortissin escaldats del el primer temps.

Bielsa, romàntic com ell sol, va fer un doble canvi al descans que anunciava més guerra: Ander Herrera i Iker Muniain al camp, dos jovenets amb cara de nen trapella que no s'espanten davant Piqué o Rio Ferdinand. El Barça, però, imposava la seva llei gràcies al joc coral d'un equip en què, curiosament, el que ho passava pitjor era Messi, tapat sempre per Javi Martínez. L'Athletic no trobava la manera d'estirar el camp si fos una acordió. Orgullosos, els lleons han nascut per còrrer, ja sigui en atac o per baixar a defensar. Però la teranyina blaugran els deixava engabiats, un habitat on l'Athletic es sentia incòmode. Els ideals de fet, són bonics, però si no es porten a la pràctica es queden en ben poca cosa. L'Athletic ahir mai va deixar de ser una proposta molt digna, però el Barça va ser una proposta i una realitat. Quan als 12 minuts Javi Martínez va cometre la seva primera errada en fer-li penal a un Tello molt murri, el partit es va acabar. Messi, que sempre trobava les cames del seu marcador quan xutava, no va fallar davant de Gorka.

Bielsa, qui al seu diccionari va borrar la paraula rendició , va fer entrar ràpidament Fernando Llorente, que arrossega molèsties físiques. Malgrat que l'Athletic va aconseguir trepitjar el camp del Barça, Valdés no va tenir gaire feina. Guardiola va intentar aprofitar l'últim embat dels visitants per buscar el tercer donant entrada a Pedro per un Tello que havia anat de més a menys. Però el partit va caure en un intercanvi de cops al mig del camp sense ocasions clares. L'arbitratge de Mateu Lahoz, massa permissiu, va fer sortir de polleguera un Messi que comparteix amb Bielsa la ciutat de naixement i la incapacitat de rendir-se. L'argentí va seguir buscant el tercer gol com si res, empenyent l'Athletic cap a la derrota.

Un Athletic que va ser incapaç de xutar entre els tres pals fins el minut 80, quan Piqué va treure de la línia de gol una rematada de Munian. Els bascos van ser ofegats pel futbol d'un Barça on els actors secundaris van ser més protagonistes que mai: Javier Mascherano, ovacionat per l'estadi diferents cops perquè va fer-se un fart de tallar pilotes, Sergio Busquets, un Piqué renascut o un Alexis més fluix a la segona part van jugar amb les armes de què presumeix l'Athletic: humilitat, feina i un esforç físic fins que les cames et fan mal. Sumant el talent de Messi i Iniesta a aquest còctel, el resultat és un Barça que creu fermament amb la possibilitat de tenir el millor final de temporada possible. El duel amb el Madrid segueix més viu que mai.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 27/11/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT