Floretes a la gespa de Saragossa
PERIODISTA DE CATALUNYA RÀDIOOn ens portarà el pròxim pas? Potser algú pot imaginar que en un ambient de penombra Xavi perdrà clarividència i Messi no veurà porteria... i estigui temptat d'afluixar la potència de la il·luminació de l'estadi quan hi vagi el Barça. O es pot malmetre encara més la gespa fins que un crac es trenqui i, aleshores, organitzar un debat nacional. És cert, la picaresca és un dels escassos recursos que queden als equips petits que reben el Barça: com menys joc, més opcions d'esquivar la golejada. Però la LFP ingressa 600 milions anuals per drets televisius i no s'hauria de permetre el luxe de cobrar a preu de Champions un esdeveniment que es disputa en una gespa pròpia de la lliga de Trinitat i Tobago.
La gespa sempre ha estat un tema clau per a Guardiola. Amb les pulsacions encara altes després de veure aixecar la Champions a Abidal, va felicitar la UEFA per "com estava la gespa". I dos anys abans, el 2009, havia carregat contra l'hort sobre el qual es va disputar la Supercopa a Mònaco: "No ho entenc i no m'ho explico". I consta que aquesta qüestió, aparentment més vinculada a la jardineria que a la tàctica, ha estat un leitmotiv de les intervencions del tècnic a les reunions d'entrenadors que organitza periòdicament la UEFA. Ni Ferguson ni Wenger deuen entendre res. Mourinho sí.
També en això Espanya està molt lluny d'Europa. Els amos del carxofar de la Champions tenen clar que el seu producte ha de ser televisiu. I a la seva manera han fet arribar un missatge als grans clubs: no presentar una superfície en condicions per a l'esdeveniment futbolístic més important del món tindrà conseqüències. Alguns, com el Madrid, estan disposats a assumir-les, com va quedar demostrat en la gestió del terreny de joc del Bernabéu a la semifinal de la temporada passada. La Federació Espanyola no actua ni davant la vergonya de veure la fotografia que va difondre Marta Carreras a Futbol a Catalunya Ràdio, en què es veien les flors a la malmesa gespa de la Romareda.
Recordarem aquest equip pel que ha guanyat i per totes les coses extraesportives contra les quals ha hagut de lluitar. Passaran els anys, revisarem les imatges de partits com el de dissabte, mirarem la gespa i tindrem la mateixa sensació d'anacronisme com quan ara mirem films vells i els actors fumen en llocs públics.
