Publicitat
Publicitat

LA PÀGINA BORDA

Final de caça major

AAntonio Basagoiti, el president del Partit Popular basc, no l'han agredit mai en un carrer de Biscaia però sí que ha sortit d'un Madrid-Athletic al Bernabéu amb un cop de puny d'un ultrasur. Va néixer a Madrid i al col·legi el coneixien com el vasco o el etarra , tot i estar ben allunyat dels plantejaments abertzales. La història l'explica Dani Gómez, el periodista català més al cas del que es cou a Euskal Herria, que afegeix que des d'aquella agressió Basagoiti és antimadridista. Cal tenir-ho en compte per entendre la reacció contundent del mateix Basagoiti a l'última ocurrència pàtria de la seva companya de partit Esperanza Aguirre.

Assumim-ho, la xiulada serà històrica. Sense el monarca titular, el príncep s'estrenarà a la llotja amb dificultats per sentir el seu himne. Entre xiulades i cançons amb referències paquidèrmiques passarà un mal moment. Mentre fa cara de circumstàncies, l'hereu de la Casa de Borbó pot mirar de reüll al seu costat i identificarà molt a prop alguns dels responsables de catalitzar l'escridassada antimonàrquica. Segur que identificarà Ángel María Villar, artífex per omissió de l'esperpèntica tria de data i escenari per a la final. De la mirada discreta del príncep no se n'escaparia l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, que ha posat traves a l'Athletic Hiria, el punt de trobada dels aficionats bascos. Pot ser que Felip se senti tan incomprès com Basagoiti al col·legi de Madrid. En canvi, no hi podrà veure Esperanza Aguirre, que ha exercit de piròmana, ha creat un incendi i de retruc una cortina de fum sobre la seva responsabilitat a Bankia i en la desviació del dèficit de la comunitat que presideix. Aguirre no hi serà.

La xiulada existiria igualment sense la seva intervenció perquè la base del malestar és política. Ni la megafonia XXL ni contractar actors que escoltin amb respecte l'himne podran amagar-ho. Ho sabem tots. Ho saben també els que han estat tirant llenya al foc i a qui ja va bé que les protestes se centrin en un partit. Al cap i a la fi, l'himne espanyol no dura ni dos minuts.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT