Publicitat
Publicitat

COPA DEL REI

Fa 10 anys va ser el primer club de Segona B a jugar les semifinals de la Copa

Quan el Figueres la va fer grossa

La Copa de la temporada 2001-2002 és coneguda com la del centenariazo per la victòria del Deportivo al Bernabéu l'any del centenari del club blanc, però molts guarden a la retina un altre nom propi, el de la Unió Esportiva Figueres, que va aconseguir una gesta inèdita fins aleshores: que un equip de Segona B arribés a les semifinals. Enguany el Mirandés ha seguit el seu camí.

La Unió la va fer grossa eliminant el Terol, el Barça, l'Osasuna, el Novelda i el Còrdova abans de caure davant del Depor. L'equip empordanès va despertar les simpaties del món de l'esport i fins i tot va ser acomiadat de Riazor amb crits de "Figueres, Figueres!". L'ARA va reunir a Vilatenim alguns dels protagonistes d'aquella temporada històrica. Arnau Sala i Pep Pagès, ja retirats, van jugar pràcticament tots els partits d'aquella Copa, i Arseni Comas era el segon entrenador de l'equip. Coincideixen a dir que les penúries que passaven a la Lliga no els van deixar assaborir plenament la glòria a la Copa. "El Pere -Pere Gratacós, l'entrenador- fins i tot reservava gent per a la Lliga", recorda el Pep. "Ho vivíem com l'última eliminatòria fins que ens va tocar el Novelda", afegeix l'Arnau.

L'anell de Harry Potter

El punt d'inflexió va ser eliminar el Barça. L'Arseni recorda que el públic de Vilatenim al principi animava el Barça però al final es va bolcar en el seu equip. El Figueres va guanyar 1-0 a la pròrroga amb un gol de Kali Garrido. "Eliminar el Barça va tenir una gran repercussió. A partir d'allò tot va ser un premi. Ara ja estic retirat i sempre se m'ha recordat com el jugador que va eliminar el Barça", afirma.

El Barça patia la seva travessia pel desert -amb jugadors com Geovanni, Rochemback o Saviola, que s'havia escapat a Andorra a comprar just abans del partit-, però era tot un Barça, al capdavall. Al final del partit, l'Arnau es va endur la samarreta de Puyol, i confessa que encara ara se la posa quan els blaugranes juguen finals.

El vestidor era una pinya. Ho explica Jordi Freixa, un altre dels jugadors d'aquella plantilla. "Es van fer les coses amb molta il·lusió i moltes ganes", recorda. El bon ambient era un dels secrets d'aquell equip, però n'hi havia un altre: un anell màgic de Harry Potter. El fill de Pere Gratacós l'hi va donar al seu pare abans del partit contra el Barça perquè li portés sort, i com que va funcionar va acompanyar l'equip com a amulet en la resta d'eliminatòries.

A l'Osasuna el van guanyar als penals. Contra el Novelda van haver de suar de valent, però tots coincideixen que el millor partit el van fer a l'anada de quarts al camp del Còrdova, on van guanyar 0 a 2. I finalment va arribar el Deportivo a la semifinal, amb mitja plantilla tenyida de ros. "No vam tenir sort en el sorteig, hauríem preferit l'Athletic o el Madrid", afirma l'Arnau. L'anada a Vilatenim es va acabar amb 0 a 1, gol de Diego Tristán. "Vam merèixer més, vam jugar molt bé", lamenta Arseni Comas. La tornada va acabar amb empat a 1. L'àrbitre va xiular un penal dubtós a favor del Figueres però després va xiular el final del partit quan s'escapava sol Juli. "Ens devia ajudar perquè quèiem bé, però després va veure que encara la faríem grossa", recorden. No van passar a la final, però ja havien fet història.