BARÇA
Esports 21/08/2011

Ficar el dit a l'ull a l'audiència

Francesc Bellmunt
3 min
Ficar el dit a l'ull a l'audiència

Director de cine i vocal del consell de rtveAmb el Barça TVE ha tingut dues cares. L'esforç demostrat per captar tota la notícia del que va passar entorn de l'últim partit de la Supercopa espanyola del 2011 és francament adequat als nivells de professionalitat dels equips tècnics de la cadena i contrasta amb la manipulació informativa que es va produir poc després amb el tema de Tito Vilanova. Fins i tot l'àudio en castellà va mantenir un nivell de ponderació i equilibri més que correctes. L'àudio en català de les retransmissions futbolístiques del Barça mai ha deixat de tenir un to i un contingut clarament culer.

Però això no ha passat de manera espontània i abans d'arribar a aquesta obligada neutralitat de la cadena pública espanyola s'han hagut de redreçar algunes relliscades greus com la de l'himne reial a l'estadi de Mestalla fa un parell d'anys. Crec que aquell va ser un punt d'inflexió en el tractament que el Barça rep de TVE. I és que en aquell moment tant el president de la corporació com el director de la cadena eren madridistes radicals i malgrat els esforços d'imparcialitat obligatòria en una cadena pública patinaven i, vulguis o no, deixaven patinar.

A la web de TVE, per posar un petit exemple, sempre dominaven notícies del Madrid, per descomptat en l'ordre de les notícies el conjunt blanc primer, i el mateix passava als telenotícies. Però la constància en l'excel·lència del Barça, les queixes formulades des del mateix consell d'administració, la militància barcelonista de càrrecs significatius dels informatius i, sobretot, el canvi de president i director de la cadena, van fer modificar el relat.

Tacita a tacita , com diuen els castissos, el futbol a TVE s'ha pacificat bastant i no només rebaixant-ne el madridisme i apujant el barcelonisme, sinó atenent a un fet més important: una tele pública -sense publicitat- no pot buscar només els titulars i l'audiència parlant dels superclubs, sinó que ha d'informar i promoure el futbol i l'esport en general, fins i tot els esports minoritaris d'acord amb els criteris de servei públic i de respecte al conjunt de l'audiència impresos en els textos legals que la suporten.

Per això, la barroera manipulació del dit a l'ull que Mourinho va infringir a Vilanova emesa al Canal 24 horas és un mal retorn, una marxa enrere intolerable. La protesta ha estat unànime i des de diferents nivells, i la resposta institucional també ho ha estat, però menys. És cert que s'ha emès una nota de rectificació i disculpa al Telediario , que a les trucades als responsables d'informatius et reconeixen la marrada i es reafirmen en la voluntat de no tornar a entrar en sectarismes, tot i que la veritat és que el mourinhisme ha fet forat a Madrid entre els seguidors blancs i això provoca focs inesperats.

Mourinho és com el Moriarty de Conan Doyle, l'etern enemic paranoic i espavilat de Sherlock Holmes. Mourinho és Mouriarty i els seus dakois actuen inesperadament i precisament per defensar el seu líder i les seves tesis sectàries.

Ni se sap a hores d'ara l'a bast d'aquest nou sectarisme futbolístic que estem veient néixer, ni serà fàcil d'eradicar.

TVE ha ficat el dit a l'ull a una part important de la seva audiència i els seus directius han d'actuar perquè a la cara neta de TVE no li quedi, després de la manipulació informativa, ni una mica de la ganyota perversa, la mateixa ganyota que fa Mouriarty a les imatges del Camp Nou després de ficar el dit a l'ull a l'home de seny que acompanya Guardiola al llarg de la seva marxa triomfal.

stats