Publicitat
Publicitat

I si Ferrari no fos tan bona?

Des del 1979, cap pilot que hagi guanyat les dues primeres curses ha perdut el campionat mundial de F-1. Li va passar a Jacques Lafitte; abans a Emerson Fittipaldi, el 73, i també a Niki Lauda el 76. Una passa endavant més per a Vettel, doncs. Ferrari té 15 mundials de constructors. És l'equip que en té més, gairebé el doble que McLaren. Però mentre que la Scuderia ja hi era el 1950, en el primer campionat de F-1, l'equip anglès va trigar 16 anys a debutar. La comparativa dilueix el palmarès dels italians. Els de Maranello han guanyat 215 curses de les 814 que han fet, i els de Woking, 169 de 685. Alguns títols de Ferrari semblen aquelles Copes d'Europa del Real Madrid. Els triomfs en blanc i negre caduquen. No són iguals els trofeus dels 70 que les copes de la Champions moderna. Sort de l'època triomfant de Schumacher, amb 5 dels seus 7 títols de pilots vestit de vermell. Si no, el palmarès de Ferrari lluiria menys del que sembla, sobretot perquè ara ja fa 4 anys del seu últim títol de constructors, i 5 del de pilots amb Raikkonen el 2007. Quan Alonso va fitxar per Ferrari, molts es pensaven que obtenir el tercer títol seria bufar i fer ampolles. Veiem que no. L'F-10 de la temporada passada i el 150 Itàlia d'aquesta han quedat eclipsats pels Red Bull d'Adrian Newey. Alonso comença a adonar-se que no serà fàcil. Potser per això comença a evidenciar una ansietat que el pot bloquejar. Com allò que Mourinho va anomenar obsessió , la fal·lera del Barça per jugar la final del Bernabéu del 2010. Ahir Alonso la va vessar quan es va precipitar avançant Hamilton, a qui els pneumàtics li feien figa. Tenir la seva bèstia negra al punt de mira i començar a fer errades és massa causal. L'obsessió per Hamilton el supera. També que Vettel li prengui l'últim rècord que li queda: ser el bicampió mundial més jove. I si no hagués marxat de McLaren? Però esclar: hi havia en Lewis.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT