Publicitat
Publicitat

UNA ENTITAT AMB MALA IMATGE Reportatge

Des del 2005 hi ha hagut més escàndols que bones notícies

La Federació Catalana de Futbol o can seixanta

La Federació Catalana de Futbol (FCF) té més de 100 anys, però d'eleccions democràtiques per escollir el seu president -i els directius- n'hi ha hagut ben poques, i quasi totes concentrades els últims cinc anys. Això hauria de ser un bon senyal i un signe de salut democràtica, però per culpa d'algunes persones la imatge exterior que ha projectat la Federació és poc menys que la d'una casa de barrets. La dimissió en bloc de 16 directius dimecres passat i la conseqüent convocatòria d'eleccions anticipades han sigut la gota que ha fet vessar el got. I la imatge costarà reparar-la.

Abans de la fi de la dictadura ja se sabia que els presidents eren escollits a dit, però la democràcia va tardar a arribar a la Federació Catalana. Amb l'excepció de les eleccions del 1981, quan les urnes van ratificar un president escollit a dit prèviament (Antoni Guasch), l'organisme no es va obrir i els clubs no van poder decidir el seu president fins al 2005, quan un jove Jordi Roche -era el president del Girona FC en aquell moment- va irrompre en el futbol català per canviar les coses de debò. La falta de tradició democràtica va fer que tant la seva candidatura com la de Jaume Roura no actuessin amb la correcció que tocava i el Tribunal Català de l'Esport va fer repetir els comicis. Aquest fet va marcar molt i la Federació va quedar molt tocada, però lentament es va anar recuperant fins a les últimes dimissions.

Què té aquesta cadira?

Tot plegat ha fet que més d'un es pregunti: "Què té la cadira de president de la FCF que tothom la vol?". Jordi Roche intenta respondre-hi: "El president no cobra, és honorífic, i no només no guanya diners sinó que hi ha de dedicar moltes hores". Roche, però, sí que té resposta per a aquestes guerres internes: "Des del 2005 els clubs saben que poden decidir quina FCF volen i són més exigents amb els directius, i això és bo. A més, la FCF agrupa 1.500 clubs, uns són de futbol sala, uns altres de futbol base, uns altres de futbol territorial... i cada un pensa que la Federació s'ha de gestionar de manera diferent". Per aquest motiu Roche recomana dues paraules al president que surti de les properes eleccions: "Responsabilitat i generositat".