Publicitat
Publicitat

Fabri González: del Manlleu a tocar el cel a Granada

L'estiu del 2010 Fabriciano González va tornar al seu poble natal, San Pedro de Santa Comba (Lugo), per descansar després d'haver aconseguit portar el Granada de Segona B a Segona. Després de més de 20 anys fent de tècnic, aquest peculiar entrenador gallec havia aconseguit el primer ascens de la seva carrera. "Era una espina que tenia clavada. Ara podria quedar-me a casa meva, amb els horts, i ja estaria més tranquil", declarava aEl País,llavors sense imaginar-se que un any més tard el destí li tindria reservat un premi encara més gran: l'ascens a Primera Divisió.

Fabri González viu a les antípodes de Guardiola. Tècnic de la vella escola, Fabri és dels que criden a la banda discutint-se amb els rivals -la va fer grossa en els partits de promoció contra l'Elx de la temporada passada- i aposta sense manies pel joc defensiu quan toca. Aquest gallec s'ha fet a si mateix des dels camps de categories inferiors de la seva terra natal fins al Camp Nou. En tots aquests anys de trajectòria professional, ha entrenat més de 20 equips des de categories regionals fins a Primera i ha treballat en tretze províncies diferents i també a Portugal. Concretament, ha entrenat Lugo, Villarrobledo, Sporting Mahonés, Gandía, Manlleu, Mérida, Logronyès, Elx, Gimnàstic de Tarragona, Reial Múrcia, Ovarense, Campomayorense, Zamora, Avilés Industrial, Osca, Almeria, Burgos, Alabès, Cartagena i Granada.

Fabri ja va arribar a Primera a mitjans dels anys 90, quan va dirigir durant set partits el Logronyès, on va arribar després de fer una bona feina al Mèrida i al Manlleu. Quan Fabri va arribar a Catalunya, Guardiola feia un any que era al primer equip i el Barça encara no havia guanyat cap Lliga de Campions. El 1991 el Manlleu vivia anys de glòria a Segona B, somiant l'ascens a Segona A. Era aquell Manlleu de Toni Barnils, Endrino o Tapia. El tècnic dels osonencs era el sempre mediàtic Jaume Creixell, que va perdre el càrrec quan la pilota va deixar d'entrar. El president Jaume Pons va apostar per Fabri com a recanvi, tot i que aquest es va estar dos mesos sense exercir perquè Creixell va denunciar a la Federació Catalana que no li havien pagat tot el que li pertocava.

Amb el gallec a la banqueta, el Manlleu va viure una segona part de campionat meravellosa i aquella temporada 1991/92 va jugar elplay-off per pujar a Segona. En un grup format per l'Atlètic Marbella, el Yeclà i l'Endesa Andorra, l'equip osonenc es va quedar sense ascens aquell juny del 1992 esbojarrat en què Catalunya vivia la febre pre-Olímpica i Indurain guanyava el Giro. La bona feina de Fabri, però, li va obrir les portes del Mèrida, on va seguir fent tombs dins del món del futbol.Una carrera llarguíssima que l'ha dut fins a Granada, on ha obtingut en dos anys els dos ascensos que no va obtenir en altres llocs.