Publicitat
Publicitat

La guantera

Excuses de mal ecologista

Aquest any es vendran 71 milions de vehicles a tot el món, malgrat la crisi. Per al 2020, l'estimació de vendes se situa al voltant dels 103 milions, dels quals -segons els fabricants- només 3 milions seran unitats mogudes exclusivament per l'energia elèctrica. Així doncs, pel que sembla, l'electrificació de la mobilitat del planeta encara va per llarg.

Es calcula que aquell any la mitjana d'emissions de COdels cotxes serà de 95 grams per quilòmetre. Per al 2025 tots els productors mundials de vehicles s'han marcat el repte de poder rebaixar aquesta xifra a 70 grams, la meitat del que emeten els que conduïm avui.

Quan arribem a aquesta data, els motors de gasolina podrien gastar 3 litres de combustible, i els dièsel 2,6 litres, cada 100 quilòmetres. Aquesta xifra ara sembla llunyana, però les últimes tendències tecnològiques fan pensar que no és una utopia.

El camí passa per la popularització dels propulsors híbrids, que cada dia tenen més acceptació a l'espera d'una solució elèctrica total i definitiva. Però també passa per l'ús d'aliatges cada vegada més lleugers com a materials bàsics per a la producció de vehicles, millores aerodinàmiques en els cotxes i, sobretot, per la tendència aldownshifting.

Aquest mètode, més que una moda, consisteix a reduir el cubicatge dels motors a base de fer-los més petits però sense perdre prestacions gràcies a l'ús de materials més lleugers i menys resistents al fregament. Una mena d'aprimament dels motors, per entendre'ns.

Però segons un estudi recent de la Universitat Politècnica de Madrid, aquest corrent no sempre ajuda a consumir menys, i fins i tot pot contaminar més. L'informe conclou que aquests motors dièsel minimitzats, si bé redueixen les emissions de CO, acaben expulsant més nivells d'òxids de nitrogen (NOX), que resulten molt més nocius.

En canvi, el mateix estudi pondera els sistemes Start & Stop, que ara ja porten molts cotxes i que atura el motor quan ens parem un temps determinat. Aquests dispositius permeten un estalvi de combustible de gairebé el 20% i redueixen molt la contaminació a les ciutats perquè disminueixen les emissions. Als països on fa molt fred l'eficàcia energètica és menor, ja que amb temperatures molt baixes l'Start & Stop té un comportament menys eficient i castiga molt més la bateria quan torna a engegar el motor.

El treball de camp de la UPM ha durat cinc anys i s'ha fet amb deu turismes diferents de dièsel i de gasolina. En aquest temps també s'ha analitzat la relació de l'estil de conducció de les persones i el consum de combustible. Conduir agressivament, sobtadament, a cops de gas i de fre, dispara el consum fins a un 60% i les emissions contaminants fins a un 40%.

Diverses anàlisis demostren que la majoria d'emissions de monòxid de carboni, els hidrocarburs que no es cremen i moltes partícules nocives que surten dels tubs d'escapament tenen lloc, sobretot, durant els primers 20 minuts de funcionament. Per això és recomanable no agafar el cotxe per a trajectes que durin menys d'aquest temps, ja que és en els primers quilòmetres dels desplaçaments quan es contamina més per l'acumulació de combustible que encara no s'ha cremat del tot als budells del motor. Cal, doncs, optimitzar la utilització dels vehicles tenint en compte tot això.

Com a ciutadans tenim l'obligació de sistematitzar aquests processos i costums. La notícia que moltes poblacions catalanes ultrapassen tot sovint els límits establerts per la Unió Europea en relació amb el diòxid de nitrogen (NO) i les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) ha deixat de ser notícia.

No esperem que els cotxes elèctrics ens salvin. Quan arribin ja serà massa tard.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT