Publicitat
Publicitat

VICTÒRIA DE PRESTIGI AL SÁNCHEZ PIZJUÁN

L'Espanyol va passar-ho malament a Sevilla però dos gols de Callejón van donar-li el triomf

A Europa, pel camí de la lluita i la suor

Dos gols de Callejón van servir per derrotar el Sevilla en una exhibició de patiment, intensitat i maduresa dels de Pochettino, que van saber controlar els atacs verticals dels locals, per sortir al contraatac i sumar tres punts i seguir cinquens.

L'Espanyol va sortir viu d'un inici perillós del Sevilla i va saber gestionar un partit d'alt voltatge que li va exigir dos registres que domina: el patiment defensiu i la verticalitat ofensiva.

Superada la sortida en tromba andalusa, els blanc-i-blaus es van buidar en el treball de replegament, multiplicant esforços per minimitzar l'evident inferioritat física dels visitants. Fos quin fos el duel, l'opció sevillista era més forta i més contundent, però els periquitos van afegir-hi efectius, buscant la superioritat sempre que van poder. Les ajudes, infinites durant els 90 minuts, van ser l'única possibilitat de poder-li proposar un combat igualat al Sevilla. I de guanyar-lo.

Mal inici
Va patir l'Espanyol durant els primers vint minuts. Sense pilota, els de Pochettino van haver de córrer a remolc del Sevilla. Els periquitos van arribar tard a cada pilota dividida, van patir quan Kanouté pentinava de cap per habilitar la cavalcada de Luis Fabiano. I Navas i Perotti van buscar les pessigolles als laterals, guanyant línia de fons per penjar pilotes a l'àrea. El poder aeri dels locals va treure els colors a Víctor Ruiz i Forlín, superats al cos a cos, a cada salt, incapaços de guanyar el físic local per trobar l'anticipació.

Pochettino va entendre que la solució era apropar Verdú als centrals per buscar més possessió i garantir una sortida més neta de la pilota, i va deixar Javi Márquez a la mitja punta, imaginant l'arribada a la frontal i un possible xut del 4 periquito. L'experiment va funcionar, va calmar els ànims locals i l'Espanyol es va asserenar. Va començar a triar millor, a dominar l'escenari. El Sánchez Pizjuán va intentar animar els seus jugadors, però el Sevilla ja havia perdut l'inèrcia ofensiva dels primers minuts.

L'Espanyol va saber sobreviure a uns primers compassos difícils. Precipitat i imprecís, va fallar passades fàcils. Kameni no va saber aturar el joc quan els seus companys estaven ofegats i va regalar pilotes. Luis García va anar boig entre les ajudes en banda, la connexió amb Álvaro, massa sol, i el treball de pressió. Sense esforç, el Sevilla encadenava atacs, però els de Gregorio Manzano van limitar-se a penjar pilotes, sense més futbol, lluny de l'espectacle que un dia van oferir.

Màxima efectivitat
Les millors ocasions van ser locals, però en l'única per als visitants, Callejón va posar la punta de la bota per rematar des del terra una centrada diagonal de Javi Márquez i fer el 0-1 abans del descans.

El segon temps va repetir el guió del primer. A l'Espanyol no li durava la possessió més de tres passades seguides, massa obsessionat per arribar a dalt de pressa, quan allunyava la pilota de la seva porteria. En una bona acció de contraatac, Javi Márquez va perdonar la sentència i va tocar patir. Va ser agònica cada centrada local, però un immens Kameni va treure tantes mans com van fer falta per salvar l'empat.

Madur en defensa, al temps i ritme que va imposar Verdú, l'Espanyol va aguantar el tipus i, en una nova contra, Callejón va fer el segon per sentenciar el matx a dotze minuts per al final. En la penúltima acció del partit, una acció confusa, Negredo va fer un golàs que va aportar emoció als darrers minuts de joc. No va tenir conseqüències per a l'Espanyol, que torna a sumar una bona victòria lluny de Cornellà.