Esperant la síndrome post-Mundial de Clubs
BarcelonaAl Camp Nou tenen molt clar que el Madrid patirà la síndrome post-Mundial de Clubs a partir del gener. Fins i tot, en una conversa prèvia al clàssic de dissabte, els interlocutors del Barça estaven totalment tranquils amb una hipotètica victòria dels blancs, que hauria situat el Madrid 9 punts per sobre a la classificació. “Tranquil·litat”, responien als despatxos del Camp Nou, totalment convençuts que el Madrid defallirà abans o després. Al Barça tenen molt interioritzat que els blancs s’estan preparant per arribar bé físicament al Mundial de Clubs, i que aquest esforç, tot i les rotacions de Zidane, acabarà penalitzant molt. La Lliga se’ls farà llarga.
I no només són sensacions que transmeten des de la Ciutat Esportiva: n’hi ha precedents. Li va passar al mateix Barça l’any passat, i en el record també hi ha la primera Lliga de Luis Enrique. El Madrid de Carlo Ancelotti va fer una primera volta espectacular, no només pels punts que va aconseguir sinó també -a diferència del Madrid de Zidane- perquè va practicar un gran futbol. Els blancs, que van guanyar el clàssic del Bernabéu, van marxar cap al Mundial de Clubs amb quatre punts d’avantatge sobre els blaugranes. En tornar del Marroc coronats com a millor equip del planeta, els madridistes van aguantar durant dos mesos el ritme de la competició que li exigia el Barça. Van superar gener i febrer sense problemes, perdent la vistositat del seu joc però salvant uns resultats que els van permetre mantenir els quatre punts d’avantatge a la classificació. Fins que va arribar el març. En quatre jornades, la Lliga va viure un tomb definitiu. Amb el retorn de la Champions, les cames van començar a pesar. Els d’Ancelotti van empatar amb el Vila-real, van perdre amb l’Athletic a San Mamés i van caure en el clàssic del Camp Nou. El Barça es va col·locar líder amb quatre punts de marge, una distància que l’equip de Luis Enrique va saber administrar fins al final.
Per això, després de l’empat de dissabte, el missatge del vestidor era d’autocrítica, però alhora de calma. S’han de “millorar” moltes coses, com va assumir el mateix Luis Enrique o demanar Gerard Piqué, però Andrés Iniesta va ser l’encarregat de deixar ben clar que la Lliga és una “carrera llarga” en la qual qui “arribi millor al final serà el guanyador”.
El Barça no es troba en el millor escenari possible, fins i tot el panorama és pitjor que fa dos anys contra el Madrid. Ara bé, al Camp Nou són conscients que fora de casa s’estan traient resultats, mentre el problema està sent a casa, on, amb una mica de millora, el Barça hauria de poder pressionar el Madrid perquè acusés la síndrome post-Mundial. Tota la teoria, però, depèn d’un fet indispensable: que el Barça millori i no falli més.
