Publicitat
Publicitat

Espanya s'adorm i Finlàndia empata en l'única ocasió

Jordi Alba acaba el partit amb molèsties musculars

Fins a nou jugadors de camp -més el porter- tancats a la seva àrea i un únic jugador en punta per intentar caçar pilotes a l'espai. Així de simple. Així d'efectiva. Finlàndia va sorprendre Espanya en el quart partit de classificació per al Mundial del Brasil 2014 (1-1). Un resultat que, combinat amb el triomf de França contra Geòrgia (3-1), obliga el combinat estatal a guanyar els francesos dimarts que ve per aspirar a la primera posició de grup i aconseguir el bitllet directe per a la cita mundialista. A més, el blaugrana Jordi Alba va notar una punxada quan l'equip ja havia fet els tres canvis i va acabar el partit amb molèsties musculars.

Vicente del Bosque va idear un onze amb clar regust blaugrana, en què va utilitzar fins a vuit culers. Només Xavi, per precaució, va mirar-se els toros des de la barrera. Valdés, Piqué, Jordi Alba, Iniesta i Busquets van jugar tot el partit. Pedro va entrar al segon temps i Villa (al minut 65) i Cesc (al 75) van deixar el camp a la segona meitat.

El conjunt finlandès va sorprendre Vicente del Bosque i en general tots els jugadors de la selecció espanyola amb una línia de quatre homes seguida molt de prop d'una altra línia de cinc. Jugadors junts, molt a prop de la porteria, i que tant impedien que els tirs exteriors arribessin a porteria com rebutjaven les centrades laterals. L'objectiu era tancar-se al darrere, tapar els forats i esperar alguna oportunitat aïllada per sortir al contraatac i fer sang.

L'aposta va sortir bé, i això que Sergio Ramos va poder inaugurar el marcador amb un cop de cap després d'un servei de córner. Però Finlàndia no va variar ni un centímetre el seu plantejament. Van continuar esperant, amb paciència, que arribés la seva oportunitat.

De tant atacar, Espanya va oblidar-se de la defensa. Finlàndia ho va veure clar i va fer sang en l'única ocasió. Un contraatac ràpid, una centrada a Pukki i la pilota al fons de la xarxa. Una ocasió, un gol. Més que suficient per als visitants, que van continuar penjats del travesser, aguantant amb dents i ungles el resultat, i que van treure de polleguera una selecció massa acostumada al toc i poc a l'èpica.