Publicitat
Publicitat

Espais per atacar amb alegria

Després d'una setmana carregada i dura, el Barça necessitava un partit sense pressió. Sense estrès intern, amb un rival generós en la proposta i onze jugadors amb les idees clares. L'alineació no amagava les intencions a Vallecas: presència en bandes a través de dos extrems disciplinats i molt actius com Pedro i Alexis i varietat en l'arribada interior amb la potència de Keita, l'empenta de Thiago i les ganes de perdó de Messi.

El Barça d'ahir va ser vertical, efectiu, fresc. El Rayo va ser atrevit en el plantejament i no va tenir por de desplegar-se amb molts efectius, de pressionar obertament la sortida de pilota blaugrana. El Barça, sense renunciar a triangular en curt, va explotar més que mai els canvis d'orientació, amb llargues diagonals que buscaven fer arribar la pilota ràpidament als homes de banda. La connexió entre Keita o Mascherano amb Pedro va ser una de les combinacions més repetides del partit. Amb espais per córrer, tant en conducció per fixar la defensa (sobretot Messi i Thiago) com per rebre a l'esquena (Alexis i Pedro), el Barça va atacar amb convicció. Com alliberat. Com renovat, de cop.