Enric, vés al camp
Enric, soci amb abonament, ahir a la tarda: "Ui, el partit contra el Viktoria Pilsen em fa una mandra de nassos. Això serà bufar i fer ampolles, perquè són uns arreplegats que no tenen el nivell mínim per jugar la Champions. El partit s'acabarà tard, després hauré de fer una mica de cua per sortir de les Corts, arribaré a casa cansat i l'endemà m'haig de llevar molt d'hora, i total, qui són aquests txecs? No els coneix ni la mare que els va parir. Em miraré el partit des del sofà i al minut vint, tres a zero i a dormir. Em reservo per al dia del Sevilla". L'actitud del meu amic Enric és legítima, amb el seu seient pot fer el que cregui més convenient (només faltaria) i si es vol perdre el Barça - Viktoria Pilsen perquè considera que és un partit menor, té tot el dret a fer-ho.
Ara, des del meu punt de vista és un comportament radicalment equivocat. L'Enric (no és l'únic, ni de bon tros) viu aquest cicle gloriós del Barça com si fos infinit. Em recorda aquells moments de la nostra vida en què malgastem el temps com si algú ens hagués garantit davant de notari que el mes següent encara hi serem per continuar fent la nostra. Precisament perquè tots sabem que, algun dia, el Barça deixarà de ser l'equip excels que és ara mateix, hauríem d'esprémer fins a l'última gota cada partit, cada minut, cada jugada, cada detall de l'equip de Guardiola. El cicle victoriós del Barça és com unes vacances: sabem segur que comencen i que s'acaben, i que si llences un dia a la claveguera ningú no te'l tornarà. El Viktoria potser és un equip mediocre que, a priori, no té res a fer contra el Barça, però això no vol dir que el partit hagi de ser una castanya prescindible. Juga el Barça. El millor Barça que hem vist mai. I amb això n'hi hauria d'haver prou. No estem per anar menyspreant partits d'un equip sublim com si la festa fos interminable, no podem ser tan inconscients per pensar que la vida dels culers serà sempre meravellosa. Ara que ho és, gaudim-ne, no ens en perdem cap ni una i així, quan vinguin moments no tan bons, podrem mirar enrere i dir-nos a nosaltres mateixos que vam saber assaborir fins a l'últim instant d'una etapa esplèndida.
