Empatar no, gràcies

Quan el Barça comença a disputar la Lliga de Campions té sempre un objectiu inicial: acabar la primera fase de la competició en la primera posició del seu grup per poder jugar el partit de tornada dels vuitens de final al Camp Nou davant de la seva afició. Qualsevol altra classificació no es pot donar per bona.

És per això que el partit d'aquesta nit a l'estadi de San Siro (un recinte imponent amb una afició intimidant) té un valor especial. El Barça, sense Iniesta i Dani Alves, en té prou amb un empat per sortir de Milà amb els deures pràcticament enllestits i acabar sent primers de grups, però com va anunciar sense pèls a la llengua Sergio Busquets, l'equip sortirà a guanyar aquest vespre. Aquesta afirmació, que pot semblar tòpica, avorrida i recorrent, en boca d'un futbolista del Barça de Guardiola agafa una altra volada. No és un recurs fàcil per sortir del pas, és una declaració d'intencions que tots els barcelonistes saben que és veritat. M'encanta.

És fantàstic per als barcelonistes saber que aquesta nit, en un estadi amb tanta història i tan temut com és San Siro, el Barça sortirà a buscar els centrals i els laterals del Milan des del primer minut, saber que en cap moment l'equip especularà amb el marcador i que, a la pissarra, l'empat no és una opció vàlida. Segur que encara hi ha aficionats barcelonistes (pocs, espero) que defensen un cert pragmatisme futbolístic a la italiana, aquell que diu que no cal arriscar si amb l'empat ja n'hi ha prou, però la gran majoria s'asseuran davant del televisor amb el pitet a punt per veure un Barça ofensiu, generós, creatiu i protagonista.

Això és la repera

Que la rutina guanyadora no ens faci oblidar que aquesta mentalitat, aquest esperit, aquesta voluntat permanent, siguin quines siguin les circumstàncies i sigui qui sigui el rival, és extraordinària. Cap altre equip del món juga els partits a caixa o faixa com el Barça. Cap Barça de la història ha jugat tots els partits importants amb la valentia de l'actual. De tant en tant està bé que ens recordem a nosaltres mateixos que això que està passant és la repera. El partit de San Siro pot ser una altra oportunitat per adonar-nos de la magnitud d'equip de què estem gaudint.