Publicitat
Publicitat

CAFÈ BAVIERA

Elogi de la desmemòria

El Chelsea, mig any després de la fita més gran de la seva història, ha acomiadat l'entrenador que va fer possible el miracle. Roberto Di Matteo, al carrer. Després d'una derrota a la Premier League i de sortir golejat del camp del Juventus i quedar, pràcticament, fora dels vuitens de final de la Champions, els tabloides anglesos anuncien que al propietari Roman Abramóvitx se li ha acabat la paciència.

Però no és cert, perquè no n'ha tingut mai. L'oligarca rus mira a l'iPad la classificació de la Premier i la de la Lliga de Campions i ja no valora la felicitat d'abans-d'ahir. Ja no recorda que, per a l'equip de l'oest de Londres, el més difícil no va ser remuntar la final al Bayern Munic a l'estadi dels alemanys -amb un Didier Drogba a nivell de Pilota d'Or- sinó aconseguir eliminar el Barça més fiable de la història a doble partit. Un dia pot ser un accident, però que tant a Stamford Bridge com al Camp Nou aconseguissin no perdre i superar les semifinals per arribar a la final de Munic és un fenomen paranormal. I més encara si es van veure les oportunitats de l'altre. I més encara si es va comparava el Barça de Josep Guardiola i la tàctica gasiva de Roberto Di Matteo. I més encara jugant al Camp Nou amb deu homes durant gairebé una hora. I més encara amb Messi fallant un penal que diu que encara no ha paït. Per desfogar-se, s'està redimint batent un rècord que -ves per on- també ens ha fet rescatar el Torpedo Müller de l'oblit.

Josep Guardiola, un entrenador que va tenir el Barça i que va ser el millor de la història, ja advertia que en el futbol només compta guanyar. I, aquí, també hi haurà un dia que estriparem les cartes i renegarem de Lionel Messi com ho vam fer de Ronaldinho o com ho fem d'un Zlatan Ibrahimovic genial que els oients de la TDP ara diuen que no volen veure ni en pintura. Potser també, si Tito Vilanova continua amb aquesta ratxa immillorable a les tres competicions, hi haurà un dia que una enquesta de ràdio -demoscòpicament irrellevant però altament efectiva i influent- acabarà preguntant: "Veient els resultats de Tito, si pogués fitxar Guardiola per a la temporada que ve, el tornaria a dur?" I el més bèstia de la desmemòria futbolística seria que m'aventuro a pensar que hi hauria molts no com a resposta.

La realitat és que Vilanova, amb la prudència dels humils, ha aconseguit tenir un equip amb gana renovada i amb una maduresa que el fa tremendament fiable si, a sobre, a cada partit sembla que als jugadors els hi vagi la vida i que cada gol en contra sigui una ofensa. Per això, assaborim-ho, perquè a la Lliga de Campions li ha sobrat un partit per tornar a ser a vuitens de final de la competició com a primer de grup i a la Lliga ha guanyat tots els partits i ha empatat l'únic que no podia perdre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF