13/01/2011

Dos talents pericos: Cristian Segura I Luis García

2 min

FilòsofUn dels motius pels quals més m'agrada ser de l'Espanyol és pel sentiment de comunitat que tenim com a conseqüència de la nostra singularitat. Estem acostumats a viure la nostra passió futbolística en una certa solitud, i si trobem algú amb qui compartir-la, ens envaeix un sentiment estrany. Quan coincidim dos pericos, tenim una gran alegria, que es produeix pel fet que l'atzar hagi trencat la lògica de les probabilitats derivada del nostre problema que es diu 2%. Això vaig sentir quan a la redacció de l'ARA em van presentar el Cristian Segura, i van celebrar la trobada entre "el 2%" de la redacció i "el 2%" dels col·laboradors. En les seves primeres declaracions després de la proclamació del premi Josep Pla, el Cristian ja va fer referència a la seva militància -"el primer Pla de l'Espanyol!"- i en l'entorn blanc-i-blau s'ha viscut el premi com una victòria a l'últim minut. Quan, a més, s'ha sabut que l'Espanyol tenia un paper important a la novel·la, el compromís de compra i lectura d' El cau del conill per part de la comunitat perica s'ha multiplicat. Ha guanyat un dels nostres.

I també és un dels nostres Luis García que, com diria un altre Lluís sobre el fet de ser català, és perico per elecció. Ha decidit ser-ho; ens ha entès, ens hem entès. Va marcar dos gols a la final de Copa del 2006, va marcar el primer gol a Cornellà-El Prat la nit màgica del 3-0 contra el Liverpool i sempre hi és. No és un geni, ha passat per moments de baixa forma, de fet, s'ha quedat com a únic representant dels tres taurons. Però tots els entrenadors el fan jugar (per una banda, per l'altra, pel centre) i mai no s'ha queixat ni pels canvis constants de posició, ni per la incomprensió que part del públic li ha expressat en els mals moments. És el nostre 10: tenacitat, professionalitat, compromís i lideratge. Pur ADN blanc-i-blau.

stats