Domènec Torrent: “El Girona té a les seves mans la capacitat de fer decantar partits"

GironaDe bracet amb Pep Guardiola, Domènec Torrent (Santa Coloma de Farners, 1962) comença la segona temporada al Manchester City. Format a l’equip de la seva localitat, va ser un mitjapunta reconegut a l’Olot i al Guíxols en la dècada dels 80. Com a tècnic, va passar per les banquetes del Farners, el Cassà, el Palafrugell, el Palamós i el Girona abans d’embarcar-se en un trajecte que l’ha dut fins a terres britàniques després del seu pas pel Barça i el Bayern Munic.

¿Sent que l’exigència ha augmentat en el segon curs a Anglaterra?

L’exigència ens la posem nosaltres mateixos. Allà on va el Pep, per qui és i pel que ha aconseguit, l’acompanya un segell guanyador que genera molta expectativa. I suma-hi ara què comporta el nom del City i el fort desemborsament efectuat aquest estiu, necessari per seguir progressant. Podríem haver escollit fer-ho de manera gradual, però el club creia que era imprescindible.

Si hi sumem la passió, els resultats acaben arribant.

El Pep és així, tot ho fa amb passió. És un guanyador, molt autoexigent, també amb els que l’envolten. Des de fora pot semblar una altra cosa però això va amb el caràcter de cadascú. Si t’exigeixes ser competitiu, sempre en voldràs més i quan guanyes la Lliga, la Premier o la Champions, vols repetir-ho. Aquest és el camí.

Qui li hauria dit el 2005, quan dirigia el Girona, el rumb que agafaria l’entitat.

Ha sigut espectacular, amb un creixement cada cop més seriós i professional. S’han fet molt bé les coses i la conseqüència n’és el resultat. Sortosament, tots els gironins tenim un al·licient més: gaudir del Girona a Primera! És un plaer, un goig i una fita molt important per a tothom.

Quins records té d’aquell curs?

Molt bons, especialment per la gent que hi treballa. L’altre dia vaig abraçar el Josep Maria, Jota, que encara és l’encarregat de material. Vam estar a punt de pujar a Segona B, sent campions amb un equip del qual recordo noms com els d’Eloi Amagat, Felipe Sanchón, Dorca... Vaig estar-hi molt a gust, hi havia una pinya molt bonica. Llàstima que després d’una temporada tan perfecta, on vam batre tots els rècords, no s’aconseguís. Havíem perdut 1-0 davant l’Eldenc en un partit on tothom sap què va passar i vaig ser massa atrevit a la tornada, però, en cas de no pujar, preferia no preguntar-me per què no havia sigut valent. Resulta que vaig ser-ho massa d’hora. Em va destrossar i encara avui me’n culpo completament.

¿Creu que l’entitat està preparada per assumir els reptes?

Si no ho està, s’haurà de preparar com més de pressa millor perquè la categoria t’ho exigeix. És un procés lògic, i l’arrancada, a tots els nivells, pot costar una mica però hi ha gent prou qualificada per dur a bon ritme aquest canvi.

Què es trobarà el Girona a l’elit?

La gran diferència és que al davant tindrà jugadors més determinants que amb molt poc et poden decidir un partit. Tot i ser més petit que els seus rivals, per història i pressupost, el Girona lluitarà perquè és un conjunt organitzat, rocós i difícil de batre. Estic convençut que tindrà a les seves mans, durant molts partits, 15-20 minuts amb la capacitat de fer decantar la balança. Caldrà veure si pot fer l’últim pas.

Esportivament, l’ha pogut analitzar?

En la victòria davant el City el vaig veure al nivell dels últims anys, com un bloc molt competitiu, conscient del que s’ha de fer en tot moment. Tenir el mateix entrenador et dona un punt a favor perquè tothom coneix els conceptes, i jugar de la mateixa manera sempre és un petit avantatge per a l’equip.

Pablo Machín s’ha guiat per un patró, el 3-5-2, que ha donat grans resultats.

No hi ha cap sistema que derroti un altre sistema, m’interessen els jugadors. Si jugues amb carrils llargs i no comptes amb futbolistes específics, tens un problema; si situes un 4-3-3 amb extrems però no en tens, n’apareix un altre. L’essència no prové dels sistemes. Machín creu en aquest full de ruta i el desenvolupa mitjançant els jugadors adequats, i el gran do del Girona és que ell i Quique Cárcel saben el tipus de futbolista que necessiten.

Quin salt qualitatiu espera que hi aportin els cedits pel City?

Tots hi aportaran coses positives i hauran de pedalar amb força per fer-s’hi un lloc. Maffeo és molt treballador, ràpid, resistent i molt interessant. Amb ell, el Girona té ben cobert el costat dret. El curs passat ja va ser molt productiu, l’exigència de l’elit el farà créixer en un futur immediat. A Aleix García el conec molt bé: és un gran futbolista tècnicament i llegeix el partit de la manera adequada. No té res a veure amb Pere Pons, un jugador més agressiu, però que tinguis moltes qualitats tècniques no significa que no puguis defensar. No coneixia Douglas Luiz però ha demostrat un gran potencial i Marlos hi arriba per sumar.