Publicitat
Publicitat

TENIS - OBERT D'AUSTRÀLIA

El serbi enllaça la Copa Davis amb el seu segon títol a Melbourne

Djokovic posa rumb a la seva temporada més consistent

Alguna cosa ha canviat a la mirada de Novak Djokovic. La convicció s'ha apoderat de tots els seus moviments i, lluny de les ratxes sovint inconsistents -però genials- dels últims anys, sembla que finalment ha aconseguit construir uns fonaments sòlids per aguantar el ritme al llarg de tota la temporada. El serbi és un d'aquells jugadors capaços de fer el millor i el pitjor, de començar temporades de manera estratosfèrica i després desaparèixer del mapa. El tenis ja se sabia que el tenia, però ara hi ha sumat una claredat d'idees, una consistència i una confiança que fan presagiar la seva millor temporada.

Tot arrenca el mes de desembre de l'any passat. Djokovic, conscient de les dificultats que ha patit la seva terra d'origen -sense anar més lluny, ahir va dedicar la seva victòria contra Andy Murray (6-4, 6-2, 6-3) a Sèrbia-, es va marcar com a repte portar el seu país cap a la primera Copa Davis de la seva història. Una cita feta a mida per al seu caràcter extravertit i competitiu, sempre atent a fer content el públic. El tenista de Belgrad no va fallar i, amb la inestimable ajuda de Viktor Troicki, valor a l'alça del tenis balcànic, Sèrbia va acabar aixecant la primera enciamera de la seva història.

Lluny d'allargar la festa per la victòria -no s'amaga del seu gust per la diversió-, Djokovic es va proposar continuar el moment de gràcia. Va fer les vacances justes i va encetar una pretemporada intensa amb Melbourne, la seva terra promesa, on va aconseguir el seu primer títol de Grand Slam. Els beneficis d'haver deixat poc temps entre el final de temporada i l'inici de la pretemporada són evidents: al llarg d'aquestes dues setmanes, el serbi ha estat més intens que qualsevol altre jugador. I això li ha valgut la seva segona corona a Austràlia, esclar. A semifinals va desvestir completament el tenis del millor jugador de la història -16 Grand Slams, més que ningú-, Roger Federer, i a la final no va cedir ni un mínim espai a un neguitós Andy Murray, que en les tres finals de grans tornejos que ha disputat no ha pogut sumar cap set.

Ja hi ha hagut exemples anteriors de jugadors que han encadenat el triomf a la Davis amb actuacions memorables a Austràlia. L'any 2009, l'espanyol Fernando Verdasco, que venia de guanyar el punt definitiu per al seu país a la final de la Copa Davis del 2008, va fer un torneig extraordinari, i va perdre només contra un Rafa Nadal pletòric que, dos dies més tard, va fer plorar Federer en una final preciosa.

Amb el ventilador en marxa
La convicció exhibida per Djokovic al Belgrad Arena el desembre passat es va traslladar ahir a la pista central del Melbourne Park. El serbi va repartir cops a banda i banda com si fos un ventilador, i va arribar a les envestides -minses, tot s'ha de dir- de Murray amb l'agilitat que el caracteritza. Després d'uns jocs de tempteig, sense grans floritures, Djokovic va decidir que ja n'hi havia prou i restant amb 5-4 a favor al marcador va trencar el servei a Murray amb un joc farcit de cops guanyadors. Al segon parcial, l'escocès, pràcticament sense adonar-se'n, va encaixar un 5-0 en contra que amb prou feines va saber maquillar per acabar amb un contundent 6-2. I al tercer set, encara més; tot i els nervis propis de qui sap que té a tocar un gran títol, Djokovic no va tenir grans inconvenients per matar el partit.

I ara què? "Es pot convertir en un col·leccionador de Grand Slams", opinava ahir Toni Colom, entrenador professional i col·laborador de l'equip de Rafa Nadal. S'adapta a totes les superfícies, té un talent privilegiat i, a més, està tocat per la vareta de la simpatia: connecta amb el gran públic. Ahir va admetre haver superat problemes extraesportius que el limitaven, així que ell, i només ell, sap quin és el seu sostre. Serà un plaer descobrir-lo.