Djokovic és el número 1
El nou líder del tenis mundial no podia estrenar aquesta condició de millor manera: derrotant el vigent campió i l'anterior número 1 de l'ATP a la Catedral d'aquest esport, la pista central de Wimble don.
Barcelona.No hi ha millor manera de lluir el número 1 mundial que guanyant a la gespa llegendària de Wimbledon. No hi ha millor manera de lluir el número 1 mundial que vencent Rafa Nadal en una pista en què el balear ja ha tastat l'èxit dues vegades, el 2008 i el 2010. No hi ha millor manera de lluir el número 1 mundial que fent una autèntica exhibició a la pista central de l'All England Club, la Catedral del tenis. Novak Djokovic, des de divendres posseïdor del tron del tenis mun dial, va aconseguir el seu primer títol de Wimbledon -el tercer Grand Slam de la seva carrera- vencent Rafa Nadal en quatre sets, per 6-4, 6-1, 1-6 i 6-3, i traspuant, a estones, una magnificència, una jerarquia i un talent sobrenaturals.
Djokovic té la mida presa al mallorquí, el seu antecessor al capdavant del rànquing de l'ATP. El 2011 l'ha derrotat les quatre vegades en què s'han enfrontat. Una circumstància clau en el partit d'ahir, que va començar fred, amb els dos jugadors temptejant-se sense gaire floritures. Només alguna dreta paral·lela del balear, marca de la casa, trencava la monotonia general.
El primer punt de canvi va ser amb un 5-4 favorable a Djokovic. Nadal va disputar un joc mediocre amb el servei, el serbi va convertir la primera pilota de break concedida en tot el primer parcial i va aprofitar per posar-se per davant en el marcador. A partir d'aquí, l'espectacle. El número 1 del món es va destapar amb una autèntica exhibició en el segon set que va culminar amb un contundent -i just- 6-1. Semblava un tenista de goma i arribava a totes les pilotes per complicades que fossin. Djokovic, que enviava dretes paral·leles a contrapeu que trencaven els esquemes de Nadal -superat en tots els aspectes del joc-, es va anar fent amo i senyor de la pista.
Per treure's el barret
"No puc fer res més que aplaudir-lo", devia pensar contrariat el manacorí, a qui tampoc no entraven els seus contraatacs èpics. Però ni si hagués jugat amb dues raquetes: el segon set va ser un carreró sense sortida. Fins al 4-1 del parcial, el serbi tan sols havia concedit quatre errors no forçats. I això, en una final de Grand Slam només es pot respondre d'una manera: treure's el barret i esperar que la tempesta retrocedeixi. Nadal, un estrateg nat, es va posar la caputxa ben calada i va esperar el seu moment.
Com de costum, Nadal va trobar la seva ocasió. No s'esperava menys d'un guanyador de deu grans competicions. Va esperar amb paciència la davallada de Djokovic, menys precís, i li va tornar el 6-1 en el tercer parcial. Una de les claus d'aquest canvi de rumb va ser l'increment del percentatge de punts guanyats amb el segon servei, el seu principal llast en el matx d'ahir. El serbi aprofitava la feblesa d'aquest cop per dominar Nadal des de l'inici dels punts. Sobre gespa, això és poc menys que posar-se una soga al coll. El manacorí, sobreposant-se a un mal dia i a un rival inspiradíssim, va portar el partit a un quart set imprevisible. Segur que ja hi havia qui apostava per una altra remuntada èpica de Nadal. Una més.
Tres punts mal jugats
Tanmateix, la remuntada no es va concretar. Estranyament, va ser per culpa del manacorí. En un quart set erràtic, sense gaire fantasia, Nadal va cometre el pecat de jugar pràcticament sense concentració -almenys en aparença- el seu servei quan Djokovic dominava per 4-3. Tres punts mal jugats, amb la precipitació com a denominador comú, el van condemnar a haver de salvar tres pilotes de break en contra. En va salvar una, però a la següent ja no va poder. Amb el partit encarrilat, el serbi en va tenir prou complint amb el seu servei per liquidar el matx. La grada on s'asseien familiars i tècnics del serbi va explotar com ell, que es va llançar al terra emocionat i somrient.
Ja ho va dir Toni Nadal, l'entrenador de l'ara exnúmero 1 del món, quan va veure Djokovic per primer cop: "Tenim un problema". Un problema dotat d'uns cops plàstics i definitius, d'un físic a mig camí entre la ballarina i l' sprinter i d'una mentalitat volcànica -i balcànica- que, ben encarada, és una arma quasi invencible. L'antídot perfecte de Nadal. Ahir Djokovic va consumar el canvi de règim i va entrar en la llegenda del tenis. D'aquí ja serà molt complicat treure'l.
