10/01/2013

Divisions

2 min

Els llibres d'història i els culers d'una certa edat expliquen que durant molts anys la divisió dins el barcelonisme va frustrar les expectatives d'èxit del club. La tendència autodestructiva de la institució impedia assolir els objectius mínims que es plantejaven al principi de cada temporada. El club era ric, poderós i amb capacitat per tenir els millors jugadors del món però les guerres internes, les fílies i les fòbies que tot ho podrien, els plantejaments maniqueus, feien pràcticament impossible encadenar quatre, cinc, sis anys d'èxits esportius.

Aquesta dinàmica no només ha canviat els últims anys (els millors de la història del Barça amb diferència) sinó que qui ha viscut i viu situacions convulses per culpa de la divisió interna és el Madrid. Han canviat les tornes i un dels principals acceleradors del procés ha estat Mourinho. Les victòries del Barça aconseguides amb un estil de joc inimitable, la consolidació definitiva d'un model basat en la confiança en la gent de la casa (sense oblidar, però, que a fora també hi ha futbolistes necessaris) i la transformació lenta però segura dels aficionats han permès al Barça aconseguir l'hegemonia que feia dècades que perseguia.

Dit això, qui ara mateix està contribuint de manera decisiva a consolidar aquesta realitat és l'entrenador del Madrid. Mourinho ha dividit el madridisme i, per tant, l'ha debilitat. Les seves armes i un equipàs van servir per guanyar la Lliga de l'any passat amb uns números impressionants, però, malgrat les victòries, ja hi havia una minoria de l'entorn que no podia suportar la manera de fer de l'autoanomenat Special One (Julián Marías és qui millor ha explicat les raons de la desafecció). Quan els resultats ja no han estat bons, quan la distància respecte al Barça ha resultat insuportable, quan fins i tot l'Atlètic de Madrid els ha avançat, el madridisme ha esclatat. Mourinho ha continuat tensant la corda, buscant enemics dins de casa, provocant amb decisions incomprensibles i consolidant un estil patibulari, i la conseqüència directa de tanta crispació ha estat el creixement continu del sector dels qui no el poden sofrir. La guerra ja és oberta. Mourinho ha partit en dos el club i dins i fora del vestidor té partidaris acèrrims i detractors que el detesten. Amb Mou o contra Mou. Amb una divisió social d'aquesta magnitud és molt difícil guanyar. Els barcelonistes amb bona memòria ho saben molt bé.

stats