Diaris esportius… Quan tindrem versió 2.0?
Els diaris esportius són dels diaris més llegits a Espanya. Entre tots sumen més de mig milió de còpies diàries. Dit això, la tendència és clara: no passa dia sense que caiguin els lectors del paper. Per dir-ho d’una manera il·lustrativa: cada dia mor un lector de diari esportiu, cada dia neix un nen que mai en comprarà un, però que consumirà notícies esportives. Si la premsa escrita necessita una reinvenció del model empresarial, l’esportiva encara més. Dit això, els números digitals dels esportius van prou bé, les audiències augmenten, les conversions són prou bones... Això sí, la monetització digital és insuficient, quina crueltat. Guanyar audiència significa augmentar pèrdues. A partir d’aquí intentaré analitzar coses que crec que estan passant.
Els esportistes creuen que ja no els necessiten com abans. En el món de les xarxes socials han aconseguit no dependre dels mitjans per connectar amb els seus fans. Els diners i els contractes amb marques, potser desmesurats en molts casos, els han portat a allunyar-se de la realitat i d’entendre la importància de concedir entrevistes i construir relacions amb els mitjans.
Vivim la clara evolució cap a un món cada dia més audiovisual. L’esport és directe i està youtubitzat, tot queda gravat i ho pots veure en segons als canals digitals. El vídeo és el tipus de contingut més consumit, la gent llegeix cada cop menys als mòbils i tauletes. Tant la tele com la ràdio treballen ara la immediatesa molt millor. Les redaccions van al límit en els postpartits focalitzades en l’edició impresa de l’endemà, perdent els moments de màxima audiència. La major part d’aquestes notícies arribaran obsoletes al diari imprès hores després.
Segurament cal començar a innovar disruptivament, buscar nous formats com han fet altres mitjans, decantar les redaccions cap als natius digitals i fer-se preguntes com: cal imprimir cada dia diaris esportius?, cal utilitzar el real data per decidir les tipologies de contingut a desenvolupar?, cal crear més continguts menys lligats a l’actualitat?, quin és el rol de les seves xarxes socials?, han d’assemblar-se més les redaccions a les productores?, es pot fomentar la cocreació? Tots els negocis evolucionaran, alguns més ràpid que d’altres. Estem en un negoci que cal reinventar, sens dubte. Els esportius han estat i són planter de grans periodistes. Sisplau, no els perdem. El talent el tenen, tan sols cal encertar el contingut i el context. Gens fàcil, molt respecte.
